TOQUEM DE PEUS A TERRA? Guió de Clàudia Fernández per el punt de l’interrogant
Llegint aquest interrogant el primer que em ve al cap és una imatge com la que
surt a l’anunci del programa d’avui, una persona saltant. Potser a vosaltres, estimats
oients, us venen altres imatges, lògicament cada persona farà la seva interpretació

en llegir l’interrogant d’avui, ja que es tracta d’una metàfora. Fent una lectura meta-
fòrica, doncs, ¿podríem dir que una persona que no toca de peus a terra té un ca-
ràcter menys terrenal que la que sí que toca?

És a dir; qui toca de peus a terra és una persona racional, responsable, ferma o poc
flexible, de les que necessiten reflexionar-ho tot, coherent, etc. i qui no toca peus a
terra podria ser algú més visceral, volàtil, potser esbojarrat, entusiasta, dels que
s’arrisquen o no es pensen gaire les coses, impulsiu, divertit, etc.
Depèn de com interpretem a les persones que NO i a les que SI toquen de peus a
terra, tindrem una mirada o un altre amb relació a les seves actituds.
Hi ha hagut moments a la nostra història on no tocar de peus a terra, entès com
una actitud d’inconsciència o de poca predisposició a complir amb l’expectativa
social, era políticament incorrecte. Sovint, la lectura que fem a certs aspectes o
comportaments dels altres, condicionats sens dubte pels nostres mapes mentals,
creences, etc., ens fa persones més o menys empàtiques afavorint o dificultant la
convivència i les relacions interpersonals.
Estaria bé passar una bona estona mirant-nos a nosaltres mateixes/os i reflexionar
sobre a on tenim els peus. ¿En som conscients de qui som i de com interactuem
amb el nostre entorn o per contra vivim des de la ignorància i la ceguera personal,
deixant-nos emportar pel corrent?
Pot ser molt interessant entendre’ns com a persones que, segons esdevingui la

vida, passem de tocar a no tocar de peus a terra i a l’inrevés. Acceptar a cada mo-
ment el que està succeint en aquell instant, sigui com sigui que ho sentim i ho vul-
guem viure, sigui des de la terra o des de l’espai.

Quan necessari pot ser poder anar canviant d’actitud de tant en tant, poder tocar i
no tocar de peus a terra, vivint de manera aleatòria l’ara sí i ara no.
Si la vida és un ball de compensacions, perquè no passar-la ballant.

Guió: Claudia Fernández Guevara El punt de l’interrogant Arenys de Mar, 8 febrer 2022