EL PUNT DE L’INTERROGANT. RADIO ARENYS. Programa del dia 30 de gener de 2024.

Guió de Joaquim Palomar.

Està mal enfocada l’educació?

No soc especialista en educació, però crec que en fer-nos la pregunta tenim la temptació, jo almenys així ho vaig fer, de pensar en l’escola, institut o universitat, però potser caldria qüestionar-se aquesta relació o, si més no, entendre-la en la seva justa mesura, com a part d’un tot molt més ampli.

Darrerament, la premsa se n’ha fet ressò de l’informe PISA (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l’avaluació d’estudiants), que manifesta una davallada en els resultats dels alumnes a Catalunya, en particular, i en general al que entenem com a països occidentals. I hom s’ha abraonat a analitzar les deficiències dels sistemes i models educatius, de les directrius polítiques i organitzatives d’aquests, de la formació i dedicació del professorat, dels horaris, continguts curriculars i tot el que relaciona centres educatius i població estudiantil.

Els que tenim uns anys hem viscut i patit molts canvis de directrius polítiques sobre el sistema educatiu. També hem conegut alguns bons mestres de vocació, preparats i empàtics, però també n’hem conegut d’altres que no tenien vocació, ni preparació ni empatia. Altrament, avui en dia hom pot aconseguir el graduat escolar amb moltes assignatures suspeses, i tot plegat sense repetir cursos ni aconseguir un nivell d’aprenentatge de matèries bàsiques mínim. Està clar que aquest sistema difícilment pot ser educatiu, perquè l’absentista o qui no s’esforça té el mateix títol que qui s’ha esforçat i comportat de forma impecable, i això els educa en la manca d’esforç i la derivació de responsabilitats.

Avui podem indagar en els sistemes educatius, donar-hi voltes i buscar la millor opció, detectar falles en el sistema, demanar major preparació, però tot i que aconseguim arribar a un consens i posar-lo en pràctica la qüestió educativa no milloraria del tot. Entre altres raons, perquè l’escola ens hauria de proporcionar continguts de coneixement teòric i pràctic, interès per a l’aprenentatge i esperit crític, però l’educació forma part d’un tot més ampli que compren normes, costums i valors entre altres. Si l’escola falla és perquè el sistema social, en general, està en crisi i fallida, el sistema escolar és importantíssim però és una part i alhora reflexe de la nostra societat.

La mirada de l’antropòleg és d’espectre ampli i, en aquest sentit, la meva coincideix amb unes reflexions del filòsof Raimon Panikkar, que va manifestar el 2006 a Catalunya Ràdio. Segons Panikkar, l’educació no s’aprèn, o es memoritza, sinó que s’encomana. L’educació de les noves generacions és responsabilitat de la societat sencera (abans entès com la tribu), és a dir del grup social en el que vivim, i aquí també hem de fer un èmfasi en el paper especial del grup proper, especialment la família. No podem exigir esforç i responsabilitat si no practiquem amb l’exemple.

Aprenem el que vivim, aprenem amb l’exemple i la imitació, amb l’esforç per a ser comprès i integrat en el grup i la societat, i detectem perfectament les hipocresies i incongruències entre el discurs i el fet i això és molt més important del que aparenta. La societat en termes generals, els medis de comunicació, les xarxes socials, i altres posen en contradicció valors i fets respecte al discurs de les escoles o dels pares i contra això costa molt lluitar. Els països més exitosos en el nivell educatiu escolar s’expliquen més per valors socials, d’esforç, responsabilitat i mitjans socioeconòmics que per els models educatius i els seus continguts, i això explica també els antics èxits en països nòrdics i les seves davallades actuals, en que els valors de la globalització i la individualització han pres part.

Sense deixar d’exigir que el model educatiu, els mitjans i la preparació dels mestres millori, reflexiono i em pregunto si educar no és, sobretot, predicar amb l’exemple, i crec que si demanem responsabilitats nosaltres les haurem d’haver acceptat abans, si creiem en la la família, l’amistat o valors com la solidaritat, l’esperit crític, l’ecologia, o la justícia, per exemple, les haurem de practicar.

Pensem-hi, perquè jo tinc més preguntes que solucions:

· L’educació és només aprendre contingut a l’escola?

· Si pensem que els nostres fills i filles són el més valuós que tenim, fem bé en confiar la seva educació només en mans de l’escola, dels seus amics o de les xarxes socials, no ens hauríem d’implicar més directament?

· Pensem que és bo no avaluar, demanar esforç o exigir responsabilitat al jovent?

· Quin exemple donem en el nostre dia a dia?

· Quines mancances veiem i en que hi tenim responsabilitat individual i col·lectiva?

· Que hauríem d’exigir?

Musica: Vois sur ton chemin. De Bruno Colais (Banda sonora: Els nens del Cor)

Pel·lícules recomanades: Els nens del Cor, El club dels poetes morts, Capità fantàstic o la Llengua de les papallones.