🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Joan A. Ripoll | 23/12/2025

Em plantejo l’escriptura d’aquest guió per al programa com un repte, ja que el començo amb la convicció que la idea d’esforçar-se per envellir millor pot semblar, d’entrada, una batalla perduda. L’esforç —entès com una obligació imposada— no és garantia d’èxit.

Tot i així, us proposo tres conceptes clau per envellir millor.

En primer lloc, podríem substituir el concepte d’“envellir” pel de “morir” i, probablement, ens resultaria més entenedor, ja que el pas del temps, la fragilitat del cos i la mort no estan sota el nostre control. A la vida hi ha factors que no depenen directament de nosaltres i que hi influeixen de manera decisiva, com la genètica, el lloc on hem nascut o les circumstàncies que ens envolten des del primer moment.

Allò que sí que podem governar és la nostra actitud davant d’aquests fets. L’esforç, doncs, no s’orienta a dominar el futur, sinó a aprendre a acceptar-lo en el present, sense ressentiment.

Així, el primer que cal tenir present és que viure implica, de manera inexcusable, envellir, ja sigui com a procés biològic, mental o físic, per separat o de manera conjunta. Per envellir millor, cal acceptar que l’envelliment forma part del nostre cicle vital.

Acceptar és, doncs, el primer concepte que convé recordar.

En aquest sentit, l’esforç no és una lluita contra l’envelliment, sinó una pràctica contínua de formació del caràcter. Envellir bé seria el resultat indirecte d’haver viscut amb atenció, responsabilitat i coherència.

En segon lloc, envellir també implica reconstruir el sentit quan es perden rols, capacitats o expectatives. Aquí, l’esforç consisteix a no deixar que el valor personal depengui únicament de la productivitat o la joventut. Envellir millor vol dir, potser, aprendre a habitar el límit sense viure’l com un fracàs.

Així, l’esforç no és afegir anys sans a la vida, sinó afegir comprensió als anys que venen. Envellir bé no és vèncer el temps, sinó reconciliar-s’hi.

Per envellir millor cal interioritzar petits hàbits sostinguts que, amb el temps, marquen la diferència. No es tracta tant d’“esforçar-se” com d’anar-se cuidant.

Cuidar-se és el segon concepte que convé recordar.

Finalment, envellir millor té molt a veure amb la manera com vivim el temps: aprendre a no omplir-ho tot, a dir que no, a preservar espais propis. Molta gent envelleix pitjor no tant pel cos, sinó per l’estrès acumulat, la pressa constant o la sensació de no arribar mai. Rebaixar expectatives pot ser una forma molt pràctica de salut.

Des d’aquest angle, envellir millor no és un projecte de perfecció, sinó una suma de gestos normals i assumibles. No cal fer-ho tot bé, només una mica millor. I, sobretot, tractar-se amb més paciència i menys exigència. Aquesta, sovint, és la part més difícil i també la més important.

Estimar-se i respectar-se són els darrers conceptes que cal recordar.

Envellir bé, com viure bé o com morir bé, és una decisió personal que comença en l’instant en què en prenem consciència, ens relaxem, adoptem una actitud d’acceptació i decidim cuidar-nos i estimar-nos més. Decidir com envellirem no té edat ni ha de produir-se en un moment concret. Envellir millor no ha de suposar un esforç ni dependre de modes o imposicions externes, sinó assumir un conjunt d’hàbits que, a poc a poc, construeixen un estat d’ànim, una manera de viure i un caràcter.

I, per acabar us vull parlar novament de l’esforç que es planteja a l ‘interrogant d’avui. Un esforç no orientat cap al futur, sinó cap a l’acceptació del present; no entès com una lluita, sinó com un treball constant de creixement, un esforç que ens pot recompensar amb una bona vida, una bona vellesa i, n’estic convençut, també amb una bona mort.

CANÇÓ

ETIQUETES: | | | | | | | | | |