🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Yolanda Montero | 14/10/2025

Hi ha coses que segur, les donem per fetes, tenim la confiança plena que sempre seran igual i que, el que creiem és veritat.

El que tu creus, et dona sensació de control i tranquil·litat, especialment el que està vinculat amb els quatre pilars: La ciència, la política, l’economia i la religió.

Per exemple, de tots quatre pilars, tens referents a qui atorgues característiques i valors que van associats a cadascun d’aquests pilars. Es creu sense dubte que són bona gent i volen el be per tothom.

Quan vivim situacions que ens fan veure que les coses no son com pensàvem, reaccionem segons el nostre nivell de consciència. Ser-ne conscient de la vulnerabilitat de les persones i estructures, allibera del pes de la frustració en descobrir que no hi ha impecabilitat.

Ens n’adonem o no, sempre actuem sota la premissa de les nostres creences.

Elles són les que mouen el nostre dia a dia, les nostres paraules, les nostres emocions. Si ens fixem en les nostres actituds i accions vers nosaltres i els altres, sempre hi ha una creença que ens guia. Si m’equivoco i em dic internament o en veu alta, tant fent broma com seriosament, ‘soc estúpida per haver-me equivocat’, és que crec que no em puc equivocar. D’altra manera, cometre un error seria ben natural, sense cap més adjectiu.

Si algun cop hem vist com les nostres creences anaven per terra, ens ha canviat la vida. Per exemple, creure que l’amor dura per sempre i viure una infidelitat, creure que tenim la feina assegurada i perdre-la, creure que una mare ha de nodrir i protegir els seus infants i conèixer o patir qui no ho ha fet, son creences que poden haver bloquejat i condicionat la nostra relació amb els altres i amb nosaltres. Quan coneixem veritats incòmodes que estan molt lluny del que creiem, tant lluny que ens impacten, el nostre cervell entra en col·lapse.

El trencament brusc d’una cadena de creences, és també el trencament brusc d’una xarxa de neurones anomenada sinapsis neuronal. Aquesta xarxa és responsable entre d’altres qüestions, de sostenir la percepció que tenim del mon i els nostres pensaments, d’aquí el col·lapse davant les veritats incòmodes.

Quan les nostres creences, formen part del que s’anomena ‘opinió pública’, llavors és quan el terreny és més fràgil. El concepte ‘opinió pública’ es creat per les empreses dels mitjans de comunicació. Un sistema de creences personal basat en l’opinió pública, és un cervell amb més gran possibilitat d’entrar en col·lapse. Senzillament, per haver construït al teu cervell un sistema de creences amb argumentació externa reforçada per repetició. Si aquest sistema de creences transmès, cau per difusió de veritats incòmodes, la població que les te integrades, com explicava amb la sinapsis, col·lapsa.

Un exercici d’alliberació pel desenvolupament personal i per a reforçar la connexió espiritual, és l’autoobservació. Valorar si el que penso, dic, sento i faig, és fruit de la pròpia autenticitat o bé producte de creences. L’expansió del coaching ha posat de moda el concepte de ‘creences limitants’, aquelles que ens impedeixen ser el nostre màxim potencial. Jo m’atreveixo a ampliar aquesta definició a qualsevol mena de creença. Tot allò que es creu, si es dona com a infal·lible i principalment si és fruit de constructes externs, és limitant.

Estem en disposició de viure el món des de la nostra autenticitat i experiència, alliberant-nos de les creences que fins ara ens han acompanyat?

Credo

Creo en vos ofertori de la ‘misa campesina’ de Carlos Mejía Godoy cantat per Elsa Baeza