🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Iolanda Montero | 4/3/2025

Quina bona pregunta i què difícil contestar-la. És clar, quan la pregunta és simplement perquè posem excuses per fer una cosa, la resposta directa amb honestedat és perquè no la volem fer. Ara, si ja s’inclou aquesta resposta a la mateixa pregunta, és quan ens toca submergir-nos a l’interrogant i a la nostra intimitat, si pot ser amb la mateixa honestedat que ens feia respondre ràpidament – no faig perquè no vull.

I és aquí quan us proposo que agafem aire, i ens submergim, cadascú amb la profunditat que es pugui permetre, al que fa que vulguem o no vulguem fer alguna cosa. Quan la voluntat desapareix, ens ajuda omplir-nos de paciència i d’amor cap a nosaltres i cap aquelles persones que ens posen excuses… La voluntat, és un motor que es composa de moltes peces i darrera de les excuses, s’amaguen les que li manquen a aquest motor.

En termes generals, podem dir excuses per a evitar responsabilitats, compromisos o decisions importants. Ara bé, si mirem amb detall, trobem que fer servir excuses pot estar relacionats amb conflictes específics i bastant profunds. Agafem aire que us comparteixo algunes pistes per a descobrir què es podria amagar darrera de les excuses… A veure si us hi trobeu i què hi penseu.

1. Si constantment es busquen excuses per no assumir reptes o responsabilitats, podríem estar patint un baix concepte de nosaltres mateixos. També, una valoració personal baixa, pot generar una manca de motivació interna i que l’excusa sigui ‘és que no em motiva’.

Exemple: Un estudiant que sempre posa excuses per no presentar un treball.

2. Les excuses poden ser una estratègia per evitar enfrontaments o situacions dins d’un grup o territori, com ara la família, amics o la feina. Estaríem parlant d’un conflicte de territori.

Exemple: Algú que evita situacions laborals inventant excuses, com una situació de trobada amb companys a la feina.

3. Si les excuses són una manera d’evitar situacions que la persona percep com a massa difícils, estem davant d’una resistència o sentiment d’impotència. També el sentit de la immediatesa pot generar aquesta resistència. Si ens pot més el plaer immediat que la felicitat com a projecte de futur, trobarem excuses per a deixar de fer el camí que ens porta a l’objectiu final.

Exemple: Una persona que sempre es justifica per no canviar un hàbit poc o gens bo i menjar sa i fer exercici per a tenir un estat de salut física òptima.

4. Les excuses de vegades són mecanismes per evitar una realitat incòmoda, llavors ens podem trobar atrapats en un mecanisme de fugida o evitació.

Exemple: Algú que posa excuses per a justificar una infidelitat.

5. Incoherència amb el context: Podem posar excuses quan ens veiem en una situació que per a nosaltres és una manca de sentit.

Un exemple d’aquesta categoria d’excuses pot ser davant d’una proposta per anar a una fira gastronòmica vegetariana si som absolutament carnívors.

Un de més seriós per exemple i que malauradament es troba sovint a l’adolescència és quan s’ha d’assistir a l’institut si l’estil d’ensenyament i el d’aprenentatge son absolutament diferents.

6. I en darrer lloc, la que personalment considero que és més habitual, si més no tenint en compte la meva experiència personal i professional, és l’estat d’esgotament general. Posem excuses quan ens falta l’energia per a incorporar i generar canvis, encara que els sentim plenament necessaris.

Què us sembla? Continuem bussejant? Agafem l’aire de la coherència interna entre pensament, sentiment, paraula i acció i continuem avançant… sense excuses.

CANÇÓ EXCUSAS:

Facundo Dening – Excusas (video oficial)