🔊 Escolta el pòdcast
Guió: Roser Soms | 5/12/2023
Que agradable és somiar, oi? Deixar volar la imaginació, fer volar coloms, construir castells en l’aire… O potser imaginar una vida millor. Evadir-nos una estona de la “realitat”.
Hem llegit en alguna publicació que les il·lusions són necessàries, que són la pastanaga que ens fa avançar. La il·lusió és allò que no tens però que esperes tenir en el futur. Quin futur? Hi ha qui diu que el futur no existeix, que és el resultat d’una sèrie de decisions i conjuntures, però que, en el fons, només existeix el present.
És el mateix fer-se il·lusions que imaginar que els nostres desitjos es fan realitat? Jo crec que no, i m’agradaria sentir altres opinions al respecte.
Fer-se il·lusions és enganyar-se, potser? És adobar el terreny per a la decepció o la frustració? O, ben al contrari, ens pot servir d’aprenentatge vital?
Però és el mateix fer-se il·lusions que tenir il·lusions? Si fer-se il·lusions és enganyar-se, tenir il·lusions podria significar tenir projectes engrescadors,
coses que ens fan il·lusió, que ens agrada veure com succeeixen. Per exemple, que guanyi el nostre equip favorit. O trobar un rovelló. O que ens toqui la rifa.
I per acabar, deixo a l’aire diverses preguntes que se’m presenten, per qui les vulgui respondre:
— Podem desil·lusionar altres persones?
— Com és la il·lusió que comporta l’enamorament?
— Quins efectes tenen a llarg termini les il·lusions?
— Les il·lusions poden ser falses o ho són sempre per definició?
— Són el mateix les il·lusions que les expectatives de futur?
— Podem viure plenament el present si l’omplim d’il·lusions?
— La decepció depèn de l’altre o de nosaltres?
