🔊 Escolta el pòdcast
Guió: Octavi García | 15/4/2025
Penso que poques paraules han estat tractades tan espúriament com “veritat” i “justícia” Succeeix així amb la justícia impositiva, acostuma a ser justa per a qui la legisla i cobra i injusta per a qui paga.
En general, l’existència d’un sistema impositiu és necessària. Ja el 3000 aC els egipcis disposaven d’un sistema fiscal organitzat. Una altra cosa és la seva administració de quant, qui i quan. Els impostos es legitimen si el seu emissor és un legislatiu-executiu democràtic elegit mitjançant sufragi universal. En cas contrari els administradors de justícia no sempre són de fiar: les sentències de jutges durant les dictadures de Pinochet, Franco, Inquisició, Chiang Kai-Schek, Teodoro Obiang, Pol Pot, eren justes?.
M’agrada més que els impostos siguin equitatius (ἐπιείκεια-aequitas) Que posin més atenció en la bona administració impositiva atenent les persones concretes i la correcta afectació del pagament i la seva comparació. Crec que és més operacional, tendeix més a l’objectivitat i més a les necessitats empíriques de la població.
Cal construir carreteres, aeroports, sanitat, jubilacions, suport a la investigació, defensa, ensenyament, ajuts al finançament de projectes empresarials, administracions públiques, ….totes les despeses de manteniment d’infraestructures…i més. I això s’ha de pagar. La iniciativa privada no arriba i si accedeix a algun servei és amb finalitats de benefici que acostuma a ser car i poc solidari. Els governs de dretes tendeixen a privatitzar serveis i els d’esquerres a estatalitzar-los. Com sempre cal trobar un punt dequilibri que prioritzi l’interès general especialment dels grups menys afavorits.
Els impostos són gairebé l’eina comuna de gestió a tots els països del món. El poder que atorga la confecció dels pressupostos generals és gran. S’hi establiran diferents tipus d’impostos, la quantia i els destinataris, activitats, fluxos i persones. La seva administració equilibrada pot ser de saldo zero, però pràcticament les despeses acostumen a esser superiors als ingressos i es produeix dèficit públic que caldrà pagar amb interessos.
Els països europeus estan al voltant del 80% de dèficit sobre el seu PIB, i els EUA el 105% del seu PIB. És indicador del voluntarisme i populisme dels governs però també de l’autoimposició d’avançament d’inversions i capacitat de recuperació. D. Trump aquests dies està en una nova i agressiva política aranzelària (aparentment equivocada diuen els pagadors i exportadors) de reducció del dèficit públic.
A nivell individual paguem impostos directes i indirectes, els primers graven ingressos i patrimoni, són progressius i els indirectes graven el consum a tots igual. Sembla equitatiu que qui més tingui i/o més consumeixi més pagui. La progressivitat impositiva ha de ser un motiu d’estudi seriós. S’ha de procurar equitat però evitar que el capital i les inversions se’n vagin del país o regió. Els impostos han de deixar respirar persones i empreses en els projectes de despesa, finançament o inversions afavorint la competitivitat. En cas contrari, afectaria directament el nivell d’ocupació per deslocalització d’Empreses i fugida de talent. Per tant, cal mirar les necessitats del país i de reüll les polítiques dels nostres competidors estrangers en un món actual de molt fàcil flux de béns i productes interpaisos.
Què ens toca als ciutadans drets?: protestar per tot el que paguem i per poc que cobrem Per el poc que paguen els rics i grans corporacions, per la qualitat de la sanitat i serveis públics, per com són de cars els préstecs, pels alts impostos a béns de consum, pels impostos de successions….. Protestar nosaltres i els nostres descendents. Hàbit estèril però probablement terapèutic.
Octavi Garcia, Llicenciat en Psicologia Clínica i Industrial, Universitat Central de Barcelona, diplomat en psi. Psicoanalítica CIPP. Arenys de Munt 4/25
Madre yo al oro me humillo
Él es mi amante y mi amado
Pues de puro enamorado
De continuo anda amarillo.
Que pues doblón o sencillo
Hace todo cuanto quiero…
Poderoso caballero
es don Dinero.
…Es Galán y es como un oro,
tiene quebrado el color;
persona de gran valor
tan cristiano como moro;
pues que da y quita el decoro
y quebranta cualquier fuero,
poderoso caballero
es don Dinero.…..
F de Quevedo (1580.1645)
