🔊 Escolta el pòdcast
Guió: Maria José Leiva | 21/1/2025
Del llatí “alicer-aliceris”: viu i animat. Com sabem, l’alegria és una emoció.
Jo diria que l’alegria de debò, ens ve de sèrie, la vivim quan ens sentim vius i profundament connectats amb la nostra ànima.
En tot cas, curiosament, l’òrgan que li correspon és el cor.
Imagino l’individu com un edifici, I l’alegria com un dels “materials” que componen els seus fonaments. Quan ens desconnectem i aquesta ens falta, l’edifici esdevé fràgil i poc estable.
Us explicaré com en Rolando Toro, mestre docent i psicòleg, va crear la Biodansa: A finals dels anys 60, en una de les visites professionals a l’hospital de Santiago de Chile i observant el decaïment dels pacients; va demanar als cuidadors que posessin música ballable. I la sala va esdevenir una festa. L’endemà, els sanitaris del torn de nit estaven molt enfadats, ja que l’animació va dificultar la son als residents.
Trobar vies de connexió amb l’alegria, és possible: la música, la mirada de l’infant, la poncella a punt d’esclatar…
L’autèntica alegria és la que ens sosté en moments difícils, i ens recorda que no estem sols.
Maria José Leiva Blazquez
