🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Maria Jose Leiva | 9/12/25

El primer que em ve al cap és l’expressió: “Això és així de tota la vida.”

Podríem dir que aquesta frase ha quedat una mica obsoleta?

Fins fa ben poc no hi havia cap dubte respecte a la forma de la Terra i encara ara, la gran majoria d’humans tenen ben clar que la forma del planeta on vivim és esfèrica. Però ja fa uns anys va sorgir la teoria terraplanista. Per molt que es vulgui censurar l’idea de la terra plana; cada dia són més els que s’allunyen de la versió oficial.

Des de finals dels seixanta, es celebra l’arribada de l’home a la lluna; fins que algunes teories, que solen anomenar-se conspiranoiques, asseguren que les escenes que es van veure a tot el món; van ser creades pel director Stanley Kubrick en uns estudis de Londres amb actors, decorats i efectes especials com es fa a les pel.lícules.

Si observem la història amb mirada objectiva; no us ve cap dubte? No és veritat que la història ens l’expliquen els vencedors i que els del mateix país mai surten mal parats?

Gerardo Castillo, professor de la Facultat de Navarra en el seu article “Aprender a vivir sin certezas”diu:

El filósofo Javier Gomá escribe que lo que define a la sociedad posmoderna en que nos encontramos es “la disolución o, al menos, la pérdida de importancia de los marcos de referencia, pautas o verdades y el nacimiento de un nuevo paradigma en que lo característico es que la duda está en todas partes, la tradición se muestra en retirada y las certezas morales o científicas han perdido su credibilidad”.

I també:

La certeza es una convicción subjetiva, mientras que la verdad es un conocimiento objetivo. Estar seguro de algo no siempre es estar en la verdad. Daniel Innerarity sostiene que el cultivo de la incertidumbre puede resultar un inesperado factor de democratización: “Allí donde nuestro conocimiento es incompleto, son más necesarias instituciones y procedimientos que favorezcan la reflexión, el debate, la crítica, el consejo independiente, la argumentación razonada y la competición de ideas y visiones”.

Viure en la incertesa és l’oportunitat que ens convida a anar cap a dins, preguntant-nos qui som i què hem vingut a fer aquí. I aquestes són preguntes “de tota la vida” (aquí sí que s’escau l’expressió) i que ens ocuparan tota la nostra existència per anar trobant algunes respostes que es podran acostar, potser una miqueta, a la Veritat. Certesa?

La Vida és un Misteri i els misteris no inclouen certeses.

Formem part de la Vida. I encara més: si, segons sembla, som la Vida mateixa; quina necessitat hi ha de ser sostinguts? O és que la Vida no es sosté per ella mateixa?

Facundo Cabral. Libérate de los preconceptos.

ETIQUETES: | |