Guió: Eva Aixelà | 21/10/2025
🔊 Escolta el pòdcast
L’interrogant d’avui pot semblar senzill perquè a vegades davant les crisis busquem explicacions concretes o lògiques però molts cops les crisis tenen uns motius molt més profunds que se’ns escapen de la observació racional que fem.
Què ha passat entre nosaltres?
Per què estem en crisis si ens estimem?
Quan va començar la crisis?
Qui és el responsable?
En moltes relacions de parella, per més amor que existeix, arriba un moment en què alguna cosa sembla trontollar. De sobte, allò que abans era fàcil es torna complicat, o el que s’anava sostenint ens sobrepassa.
Potser la comunicació es tensa, les petites diferències s’amplifiquen i la distància emocional es fa present. Aleshores sorgeix una pregunta inevitable: Què provoca les crisis?
Les crisis, normalment, no apareixen de sobte. Són el resultat de processos interns i externs que es van acumulant amb el temps o també experiències que poden ser detonants o traumàtiques en un moment concret.
De vegades tenen a veure amb el ritme de vida, en com ens tractem, amb les expectatives, amb les ferides internes, amb les càrregues sistèmiques, amb el viscut i no resolt en el seu moment, amb l’anar en automàtic apagant focs tot el dia i en el pensar que la parella és segura i que res canviarà…
El fet és que les crisis en les nostres vides hi seran i en la parella probablement també, i que depenent de la gestió que en fem sorgirà un nou escenari i una nova versió d’un mateix, de l’altre i de la relació.
Serà que és necessari passar per crisis en les relacions de parella?
Si les persones ens qüestionem a nosaltres mateixos, ens veiem en conflictes interns per prendre decisions en els diferents àmbits de la vida, si hem d’anar acceptant la realitat..
Per què pensem que les relacions no han de tenir crisis?
Què passa si assumim que les crisis poden formar part de la relació?
Una definició de crisis ens diu que és un moment difícil o perillós que requereix una solució urgent.
Difícil: perquè costa d’entendre, de parar, d’observar, d’arribar a acords, de posar consciencia, i ens demana una transformació interna.
Perillós: perquè ens fa sentir descontrol, el que coneixem i donàvem per segur deixa de ser-ho, genera patiment i estrès entre d’altres.
I en quan a la part de la definició que ens diu que és urgent, en la meva pràctica amb dones i parelles veig com en la majoria de casos aquesta urgència s’ha obviat, i s’ha deixat passar massa temps, generant que els efectes de la crisis siguin més grans i destructius per a tots, incloent els fills.
Diria que les crisis son un dels motors de transformació i creixement personal, i les persones estem en constant moviment intern, endinsats en la experiència de viure, i només això ja ens genera crisis internes en les diferents etapes de la vida.
Les crisis en la relació de parella estan a l’ordre del dia, i actualment s’està posant més el focus per els canvis socials i culturals que estem vivint i que permeten a les persones compartir, tenir més consciencia i eines , i no resignar-se a viure en una relació de parella en crisis fins que la mort els separi.
Potser moltes crisis en les relacions son la suma de petites accions en les que l’altre o una mateixa s’ha desconnectat, em deixat de tenir cura o hem fet un clic i allò que toleràvem ja no ens sembla tan correcte i bo en les nostres vides.
La por i la negació de la crisi genera més crisis, afrontar-la i transformar amb tot el que comporta aporta eines personals i col·lectives.
Eva Aixelà
Terapeuta sistèmica
Música:
Miki Núñez – Tiraria enrere
I tiraria enrere el temps
Ho donaria tot per reviure un sol moment
Del que tu i jo vam ser
L’eufòria d’aquells dies quan tot anava bé
Quan tot anava bé
Sé que no ho vam fer del tot bé (del tot bé)
Però també sé que tant tu com jo
Vam fer el que vam poder
(Vam fer el que vam poder)
Ja són moltes les nits
Que passo despert
Imaginant que tornes
Imaginant que vens
I ho donaria tot per tornar amb tu un cop més
