Guió: Joaquim Palomar | 15/2/2026

La paraula Democràcia, com de ben segur tots coneixen, té origen grec i significa el govern o el poder del poble, i és en les democràcies gregues on sovint tenim el referent sobre el que és una democràcia, que estava a mig camí entre la democràcia directa i la representativa i que normalment pren forma de república.

A la democràcia se la contraposa als poders autocràtics (totalitaris, dictadures, monàrquies…), oligàrquics (aristocràtics, plutocràtics, elitistes, teocràtics, de partit únic…) però també marca una diferència amb altres formes de govern, o de desgovern, descrits com a utòpics com ara l’anarquia.

La qualitat d’un govern és interpretable, així, per a uns hauria de manar la «llei de la selva» o la manca de lleis, i que siguin els poderosos els que decideixin com en el pensament ultralliberal, per altres és la igualtat davant la llei i polítiques redistributives o socials el que assegura majors llibertats i qualitat de vida amb independència de qui representi el poder, sigui dictadura o democràcia. Però si la qualitat ha de venir definida per un criteri de justícia està clar que un govern que tingui en compte la veu de la majoria tindrà més acceptació que aquell que depengui de la voluntat d’un o d’uns pocs privilegiats.

A la democràcia se li atribueixen qualitats derivades de la participació política ciutadana (d’aquells que tenen el dret de vot en igualtat), de protegir drets i llibertats generals i individuals (com la llibertat d’expressió, d’associació, premsa …), i d’adaptar-se als canvis socials mitjançant unes eleccions que periòdicament permeten als ciutadans elegir els càrrecs representatius que dirigiran les polítiques del seu país. Altrament s’associa també a mecanismes de control del poder mitjançant les eleccions, la premsa lliure o la separació de poders (polític, militar i jurídic).

Amb tot la democràcia representativa ja marca una certa pèrdua de poder ciutadà en front de la democràcia directa i només es guarden certes formes semblants o mixtes en algun país com ara Suïssa on es realitzen moltes votacions per a decisions directes sobre com i on intervenir o invertir els impostos.

Però, com realment el nom no fa la cosa, potser aquells paísos que es diuen democràtics no ho són del tot?

Anar a votar cada pocs anys per a decidir sobre un partit amb llistes més o menys tancades on el que manen són partits polítics s’aparta cada cop més del que entenem com a democràcia. Els partits, cada cop més, solen prometre una cosa i fer-ne una de ben diferent, la gestió dels diners públics sembla que també escapa en certa forma al control del poble, la separació de poders sembla pura aparença i relligada a la política per cordes de poder i de diners. També les forces de l’ordre públic o l’exercit semblen protegir més unes elits que al poble que els paga. I la figura de la justícia que en democràcia hauria d’assegurar una igualtat davant la llei sembla que ha perdut tant la bena dels ulls com l’equilibri de la balança.

Així doncs, podem dir que la democràcia pot ser tant dolenta en la gestió del poder com una dictadura o bé hem d’entendre que per molt que un país es digui democràtic i tingui un parlament no necessàriament compleix amb tots els criteris i per tant no hauria de ser considerada com a tal.

Pot ser millor el govern d’una bona dictadura que el d’una mala democràcia? Tocant de peus a terra, podem dir què, per exemple, Espanya o els Estats Units d’Amèrica són democràcies reals? Tenim llibertat real d’expressió si s’empresonen a cantants per a dir alguna veritat incomoda però lladres i assassins campen lliures per gràcia de la unitat de l’estat? Es pot prohibir parlar d’un tema a un parlament i ser democràtic? Es pot titllar als ciutadans que volen votar per a opinar com a terroristes? I així podríem fer mil i una preguntes crítiques i conflictives.

Per tant, l’interrogant segueix, o bé la democràcia no necessàriament és el millor o el més just sistema de govern o bé cal filar molt prim i excloure com a democràcies a aquells que no compleixen amb uns mínims de llibertats i drets ciutadans. No és un oximoron una monarquia democràtica? Un país que no garanteix la llibertat d’opinar, de votar o de cantar s’ha de considerar democràtic? Obrim el punt de l’interrogant.

ETIQUETES: | | | |