🔊 Escolta el pòdcast
Guió: Manel Benito | 25/3/2025
Si hi ha milers de milions de galàxies, estrelles i planetes, com pot ser que no ens hagi visitat cap civilització extraterrestre fins aleshores? Estem sols a l’univers?
La possibilitat de que existeixi vida en altre planeta ressona en la nostra ment col·lectiva des que vam començar a observar el cosmos des d’un punt de vista científic. El físic nord-americà d’origen italià Enrico Fermi va formular la pregunta i la resposta des d’una perspectiva matemàtica – La Paradoxa de Fermi –. Aquesta es refereix a l’aparent contradicció entre l’alta probabilitat de que existeixin altres civilitzacions intel·ligents a l’univers observable i la falta d’evidència de la seva existència.
Sota les següents premisses:
Tenim uns cent mil milions d’estrelles a la nostra Galàxia. Moltes seran similars al nostre Sol i moltes d’aquestes eran molt més velles que la nostra estrella.
En molts d’aquests planetes amb vida, es donaran les circumstàncies i característiques d’estabilitat que hagin permès el desenvolupament de vida intel·ligent.
Algunes d’aquestes civilitzacions hauran sobreviscut en el temps i hauran avançat tecnològicament tant com per fer front a viatges espacials.
Tot i que no es puguin desplaçar a la velocitat de la llum ni a una velocitat superior, han tingut el temps suficient per arribar a la Terra.
On està tothom? La qüestió no és si ja ens ha visitat o no, és simplement si podrem tenir contacte amb alguna civilització extraterrestre en cas d’existir. En tot cas, encara ens queda molt per conèixer d’aquest Univers, de la Física, de la Química i de la Biologia per poder donar una resposta definitiva.
Un nou estudi publicat a Science Advances suggereix que l’evolució de la intel·ligència no seria un esdeveniment improbable, sinó una conseqüència natural de les condicions adequades en un planeta.
La intel·ligència és una conseqüència inevitable? Una de les grans preguntes que planteja aquest estudi és si la intel·ligència és un fenomen únic o si, al contrari, forma part d’un procés evolutiu inevitable. Si les condicions planetàries tenen un paper determinant, llavors l’evolució de la intel·ligència no seria un esdeveniment aïllat, sinó un patró universal.
Amb paraules del biòleg evolutiu Richard Dawkins: seria arrogant pensar que estem sols en aquest vast Univers. Però, com podem saber si ho estem o no?
Podria ser que estiguéssim cercant erròniament? Podríem estar buscant en el lloc incorrecte, amb la tecnologia incorrecta, el dia incorrecte?
A mesura que el coneixement i la tecnologia d’observació continuen avançant, amb paciència i rigor, potser algun dia la humanitat pugui donar una resposta a totes aquestes preguntes. La possibilitat d’existència de vida extraterrestre mai deixarà d’emocionar-nos e inspirar-nos.
Música: BSO Star Wars
Llibre: El Bosque Oscuro. Cixin Liu / Hi ha algú, allà fora? Cercant vida entre la buidor i el silenci de
l’univers. Joan Anton Català
Pel·lícula: Encuentros en la Tercera Fase
