Guió: Octavi Garcia | 03-02-2026

Superstició és un raonament o acte sense cap vincle comprovat amb el resultat que pretén  o espera. Incompleix la relació causa/efecte. És una creença irracional sense base científica que associa una conducta determinada a resultat positiu esperat o evitar-ne un de negatiu, generant sensació de control i reducció d’ansietat.

El circuit psicològic d’una superstició acostuma a ser:

  • Fase d’ansietat de necessitat
  • Fase de realització de conducta inútil
  • Fase d’expectativa
  • Fase de reforç per a repetició o extinció

La superstició i la màgia (cosins-germans) suavitzen la incertesa però tendeixen a limitar l’acció racional-productiva.

S’aixeca del llit trepitjant amb peu dret: esmorza exactament el mateix, mateix xampú temperatura d’aigua, renta i eixuga tres vegades les mans, sortida a hora exacta. Si percep que ha deixat un ritual torna enrere a complir-lo, no suporta l’angoixa que li produeix no fer-ho.  Prendre el mateix tren, trepitjar la vorera sense tocar ratlles, no tocar ningú…..etc. etc.

El psicòleg J.N. Skinner (premi nacional de ciència 1968 USA), convé que la conducta supersticiosa s’origina quan es produeix un reforç accidental que origina una relació supersticiosa estable entre la seva conducta i la conseqüència. (Condicionament operant). Anem i aprovem un examen vestits amb una camisa blava, que la repetirem en exàmens futurs. Curiosament el reforç discontinu a qualsevol conducta supersticiosa, genera molt alta resistència a l’extinció: màquines escurabutxaques.

Alguns entorns proclius als ritus i repeticions supersticioses: la numerologia, el joc, el color, l’aparença, la religió, l’atzar sort, l’èxit o el fracàs, l’esport….Alguns comportaments repetitius: oracions compulsives, rituals de purificació, confessions repetitives, rosaris cristians i musulmans (Juzu), Salat oració l’Islam. Circumval·lació repetitiva al Kaaba de la Meca,. Budisme i hinduisme cants repetitius,.. roda de pregària tibetana Yund. La repetició de rituals es pot tornar incontrolable generant angoixa. És un biaix cognitiu que pot interferir en la vida normal anant, en el pitjor dels casos, cap a un trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC).

Però advertir que les creences o conductes supersticioses individuals són, normalment, patrimoni personal. El seu hàbit no acostuma a contaminar entorns socials propers excepte voluntat expressa. La seva comptabilitat hi té algun “haver”: alleugeriment, consol virtual en la confiança de successos positius futurs. I algun “deure””: tendència a posar el futur en mans inexistents sense cap garantia, relaxació de l´actuació positiva a favor de successos futurs màgics i objectivament inesperables.

Per fi, anecdòtic, curiós i simpàtic que l’Església d’Arenys de Munt hagi penjat a les portes principals un gran nombre de ferradures de la sort. (Serà per desconfiança en la divina providència?)

ETIQUETES: | | | |