Què és malaltia?…Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “és l’alteració o desviació de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestada per símptomes i uns signes característics, l’evolució dels quals és més o menys previsible”.
Davant la malaltia:
Pot curar-nos qualsevol cosa que ens influeixi, endògena o exògena, inclosos nosaltres mateixos.
Si vols viure tens més possibilitats de viure. Si vols morir tens més possibilitats de morir.
Si vols curar-te tens més possibilitats de curar-te… en qualsevol cas independentment de les teràpies utilitzades.

Si el nostre instint/passió de vida funciona com a catalitzador, els medicaments ens poden curar encara que siguin un placebo. Però en les patologies cal tenir consciència de malaltia, preferentment en casos de malaltia mental però també en casos de malaltia física i tenir capacitat intel·lectual i cognoscitiva per jutjar els símptomes que es pateixen. Normalment el dèficit en la percepció de limitacions físiques és més difícil i si és en limitacions cognitives (atenció, memòria, velocitat de processament), més fàcil.

Conseqüentment un dels objectius de la rehabilitació és el d’ajudar a les persones a comprendre i a acceptar les seves limitacions. No obstant això, en nombroses ocasions el procés de presa de consciència s’allarga i es plaga de dificultats, ja sigui pel tipus de lesió o per la frustració que genera la pèrdua d’habilitats. Algunes persones neguen o minimitzen els seus dèficits, per mecanismes de defensa o per posicions maníaques.
Estem davant un sistema complex d’influències objectives internes i externes, filogenètiques, sobrevingudes, accidentals o emocionals, en equilibri hemostàtic (del grec ὅμοιος , «igual, similar», i στάσις , «estat, estabilitat» ) que ens manté en “posició salut” malgrat un medi ambient canviant, desordenat o entròpic. Quan el cos no aconsegueix mantenir els paràmetres biològics en el rang de normalitat sorgeix la malaltia i potser la mort.
Per entendre les connexions psicosomàtiques, abans hem de reconèixer que la ment i el cos són un tot. El pensament no existeix fora del cos, és un producte elaborat pel sistema neuronal del SNC igual que el que elabora qualsevol glàndula de secreció interna o externa. Les interpretacions psíquiques formen part del cos fisiològic que els dóna existència prèvia actuació del sistema de in-puts: tacte, vista, olfacte i sobre-elaboracions mentals, de magatzematge neuronal i decodificació.. De la mateixa manera, els fets somàtics tenen efectes en el pensament. En trastorns físics et curaran els medicaments i fisioteràpies, en els trastorns psíquics els medicaments donaran tractament simptomàtic i la psicoteràpia abastarà l’etiologia patològica fins al “insight” o presa de consciència i possible curació profunda.

No resulta evident que davant una malaltia vulguis curar-te, si entens que la mort és millor solució que la curació.

La malaltia en sentit ampli està present des d’etapes inicials de la vida en forma de degeneració neuronal i de l’ADN, fins a la mort. Està escrit en el nostre codi genètic, és nostra ineludible companya de viatge vital. Quan visitis al teu psicòleg de capçalera et dirà (si pensa com jo) que és molt millor, en general, acceptar humilment aquesta companya insuperable, ni tan sols tenir-la com a enemiga, i dedicar-te a viure una vida plena d’empreses, estudi, descobriments, atreviments, emocions i millora del nostre entorn….uns/es pocs amics/gues, una eficient família, algun prudent tempteig al teu whisky favorit i, si és imprescindible i suficient…
una aspirina efervescent de tant en tant..

….
“Ahora me voy no sé adónde.
Pa’ mi todo rumbo es güeno.
Los campos con ser ajenos
los cruzo de un galopito.
Guarida no necesito,
yo sé dormir al sereno….”

El Payador perseguido (A. Yupanqui).
Octavi Garcia. Lic Psi. Arenys de Munt, 3/6/2017