Per què ens equivoquem tan en l’amor?

🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Eva Aixelà | 30/4/2024

Només començar el punt de l’interrogant d’avui, em sorgeixen preguntes que van estretament lligades a la filosofia de viure que em va rescatar fa anys d’un sentir de la vida victimista.

Em salten les alarmes, em confronta i em porta a endinsar-me i analitzar els dos súper conceptes que engloba aquest interrogant: l’error i l’amor.

Realment ens equivoquem a la vida?

És possible equivocar-se amb l’amor?

Pot ser que vivim allò que necessitem viure, malgrat que costí d’acceptar?

Pensar que l’error no existeix i que es part de l’aprenentatge pendent de cada una de nosaltres ens porta molt més enllà de la culpa i l’auto flagel.lació que ens infringim, ens ajuda a l’autoconeixement, a la valoració del viscut i al poder pensar noves maneres de fer.

Sense experimentació no és possible aprendre, i així ho demostrem des de el minut 1 després de néixer. Catalogar com a equivocació una decisió i per tant, la conseqüència d’aquesta decisió, és pensar que sabem el que hagués passat si no l’haguéssim pres, i això em sembla bastant impossible, malgrat que validem aquest raonament en molts moments de la vida.

No puc deixar de posar el meu pensament en aquest guió amb el risc de que algú pensi que m’equivoco, però d’això es tracta la vida, de prendre decisions i assentir a les conseqüències amb compassió. I tornant a l’amor,

Aquest amor del que parlem fa referència a la parella o al concepte d’amor en general?

Pensaràs que això ja ho hauria de tenir clar mentre escric el guió, i entenc la teva reflexió tan encertada, malgrat que la veritat és que continua ballant-me el cap mentre escric aquestes línies.

Vols saber la veritat? A l’igual que des de l’inici, no tinc ni idea de a que em refereixo, perquè el concepte amor és molt ampli i complex. Cada una de nosaltres podria donar-li un sentit diferent, i em costa molt posar-li una faixa i limitar el seu poder.

Per mi l’amor és el motor d’una bona vida i el que marca la diferència en tot allò que fas per tu i per els demés.

Realment ens equivoquem quan ens vinculem amb d’altres persones o és quelcom que necessitem passar en la nostra experiència de vida?

Des de la teràpia sistèmica es diu que tot allò que vivim te una funció reparadora per el sistema familiar, que per poder fer aquesta reparació cal viure l’experiència tants cops com faci falta fins que algun membre prengui consciencia i faci real la sanació.

Les persones que triem per mantenir vincles i les persones que ens trien a nosaltres, inconscientment busquem viure una experiència que permeti posar sobre la taula les mancances i els excessos, els desequilibris, el patiment, l’exclusió, el desordre en la jerarquia familiar, la separació en lloc de la unitat.

Entendre que cada persona que passa per la nostra vida és un mestre treu força a l’equivocació i multiplica el poder de l’assentiment i l’aprenentatge positiu.

Música: Banda sonora de La Lista de Schindler

James Roy Horner