🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Maria José Leiva | 20/01/2026

He observat que sóc capaç d’enfocar la meva atenció en un pensament que crec que he escollit. Ara bé, ja sabem que el pensament no és pas  estàtic, sinó que a partir del seu origen es va transformant en una cadena de “sub-pensaments” fins que al cap d’uns pocs minuts, gairebé no recordo què m’ha portat fins al punt on em trobo ara.

Diria que els pensaments els podem observar. I això, ja ens demana molta atenció.

Sembla que en un sol dia podem arribar a tenir entre 50.000 i 70.000 pensaments.

Algú pot creure que aquesta quantitat és producte de la nostra voluntat?

Dir que penso per mi mateixa seria una actitud massa arrogant.

No us ha passat que a vegades us descobriu pensant el mateix que la persona que teniu al costat? Qui de les dues ha estat la primera a pensar?

És que potser disposem de lliure albir? Sí, és bonic creure que som capaços d’escollir i prendre decisions en tots i cadascun dels moments. I doncs, què o qui determina els nostres pensaments, les nostres decisions?

Ramesh Balsekar, mestre indi de l’Advaita Vedanta diu:

“L’ego tria sobre la base de la programació, les tendències genètiques que no vàrem seleccionar, condicionaments ambientals, la família que modela els valors, la cultura que fixa les teves normes, el mestre que et va inspirar, el trauma que fa les reaccions arbitràries, la condició biològica i les circumstàncies al llarg de la vida.”

No hi ha res sota el nostre control, ni tan sols el que pensem. La vida passa i els esdeveniments succeeixen sense el nostre permís.

Ara bé, tot i els condicionaments als quals estem sotmesos, i també la ment i el pensament col·lectius; tenim capacitat per a comprovar si sintonitzem amb la informació que ens arriba o no, i actuar en conseqüència. Aquí està el nostre poder! Per això, podem desenvolupar el discerniment i qüestionar-ho tot. Vingui d’on vingui. Ser fidels i coherents amb nosaltres mateixos és la nostra elecció.

“Un home no te res més que a si mateix per a dir les coses que realment sent i no les paraules de qui s’agenolla” diu en Frank Sinatra en la cançó “My way” que escoltareu després.

ETIQUETES: | | | | | |