Guió: Vicenç Ibáñez | 28/10/2025

🔊 Escolta el pòdcast

Les nostres accions són la resultant de factors diversos, tant externs com interns. Amb l’interrogant d’avui ens preguntarem com aquests factors influeixen i determinen la nostra actuació i, al capdavall, la nostra harmonia i benestar.

Sobre els factors externs, poca cosa a dir. Les limitacions exteriors són prou evidents i la nostra capacitat d’incidir per modificar-les són, molt sovint, més aviat escasses o gairebé nul·les. Vet aquí una primera versió de l’interrogant que ens ocupa avui: què importa més, ‘el què’ o ‘el com’? On enfoquem l’atenció per actuar, en el que vivim o en com ho vivim?

Pel que fa als factors interns, és clar que qualsevol estímul o desafiament extern que ens impacti amb més o menys intensitat, activa processos psicosomàtics que ens empenyen a reaccionar. Però diria que, malgrat que els processos són comuns a tothom, cadascú tendeix, en funció del caràcter, de l’aprenentatge, de l’experiència personal, a deixar-se guiar més per un que pels altres. Així doncs, com prenc les decisions? Em moc per les sensacions? Em deixo portar per les emocions? Tot ho baso en criteris racionals?

Sigui quina sigui la nostra tendència, també hem de considerar que les nostres reaccions estan sempre condicionades per tots aquells automatismes en forma de conceptes, creences, prejudicis o traumes, que hem anat acumulant, conscientment o inconscient, en el decurs de la nostra vida.

I aquí rau un dels aspectes més importants de l’interrogant que avui ens plantegem: som o no conscients de tots aquests processos interns que determinen les nostres accions? Actuem des de la consciència plena? O simplement anem amb el pilot automàtic, reaccionant de forma inconscient als vaivens que se’ns presenten? Reaccionar és una cosa. Viure és una altra.

Només des de la consciència de com operen el cos, les emocions, els pensaments i les estructuracions mentals, podrem aspirar a agafar les regnes de la nostra vida i deixar d’actuar compulsivament, esclaus d’uns automatismes que ni tan sols ens qüestionem com ens condicionen.

Només des de la consciència podrem tranquil·litzar i alinear el cos, les emocions i la ment per tal que treballin plegats i harmoniosament, de manera que la nostra actuació sigui la conseqüència més adequada i natural possible.

Això, ja és molt. Però, podem anar més enllà? Més enllà d’aquesta consciència individual de la que parlem? D’on venen les intuïcions, els pressentiments, les premonicions?

No voldria enfocar el debat en conceptes encarcarats com ànima o esperit, que arrosseguen tot un seguit de nocions que ens confondrien i apartarien del que es vol assenyalar.

Simplement, així com quan les aigües es calmen podem veure el fons del mar, d’igual manera quan la consciència individual es calma, podem entreveure la nostra més íntima naturalesa que no és altra que la mateixa i única naturalesa de pròpia Vida.

I heus aquí l’interrogant definitiu: des d’on estic actuant? Des de la consciència individual que em fa sentir separat de tot allò que m’envolta? O des de la consciència de saber-me part inseparable de Vida?

L’interrogant no és gens banal, i confio que en el debat, sabrem mostrar la transcendència que comporta.

Parlant de profunditats, encara que no tingui res a veure amb l’interrogant, us porto una peça musical que m’agrada molt, titulada Poisson au fond de l’ocean, composta i interpretada pel grup canadenc Constantinople, amb la col·laboració del músic senegalès Ablaye Cissoko. Espero que us agradi.