Valorem les virtuts de les persones que ens envolten? Xarxa de bons tractes
La xarxa de bons tractes és un tramat de fils, de vies de comunicació, de relacions entre persones, que esmorteixen o eviten caigudes accidentals o traumes.
Bons tractes són aquelles conductes que nosaltres fem i rebem d’altres persones de la nostra comunitat. Tots necessiten viure conjuntament, per enriquir-nos, per créixer, per compartir a partir del respecte, l’empatia, la coherència…
És una filosofia de drets i obligacions, és el resultat d’un procés complex, basat en la pràctica dels bons tractes en la qual interactuen els diversos nivells: competències personals, recursos comunitaris, factors contextuals, cura de les necessitats bàsiques…
El primer pas és acceptar a on ens ha tocat viure, el moment històric, cultural…
Busquem en aquesta xarxa qui poden ser els nostres Reis Mags, algun membre de la família?, algun amic proper?. Un cop situats hem de valorar com demanem el que desitgem, com deixem que els altres gaudeixin d’oferir-nos un regal. Ens plau de la mateixa manera com quan nosaltres fem un regal?, ens posem a fer una llista, una carta als reis : estimat Reis Mags aquest any m’agradaria…. què en farem d’aquesta carta? la guardem per a nosaltres, la oferim a les persones destinatàries o simplement podem manifestar-los els nostres desitjos.
El que és important és observar, què ens passa quan fem aquest aquesta pràctica? ens és fàcil demanar? Ens costa demanar? Posem poques opcions? Fem una llista llarga d’opcions?
Si pensem com ens sentim quan nosaltres fem un regal a una altra persona, com gaudim quan veiem a l’altra contenta. Perquè no deixem que les altres persones també gaudeixin d’aquest plaer de fer un regal?com acompanyem als altres a entendre’ns?, com valorem les nostres necessitats gaudint d’aquest exercici?, i que passa pel nostre cervell? observem que sentim, que desitgem, com millora el nostre estat amb una xarxa de bons tractes?
Una part important de la xarxa de bons tractes és saber tolerar l’altre i ser coherents amb nosaltres mateixos, els nostres valors, les nostres creences, tot això ens ajudará a trobar l’equilibri i la resiliència
Quan fem cas a aquests indicadors ens és més fàcil regular la reciprocitat de les nostres relacions.
Com ajustem aquests sentiments? a partir de l’expressió de l’altre: el somriure de moments percebuts com a feliços, i per contra l’enuig quan la relació no és respectuosa cap a nosaltres… A partir d’aquí establim el tipus de relació que volem portar a terme, amb la persona o grups de persones que tenim al davant o en el nostre pensament.
Quan som conscients de les emocions que això ens provoca, les utilitzem de forma constructiva. Sí nosaltres ignorem les nostres angoixes, la nostra ira, pot ser que la nostra posició social es vegi debilitada, i l’ambient social que ens envolta es desequilibri, dificultant el sostén de la nostra xarxa de bons tractes.
És important conèixer l’estat del nostre organisme així com el de les persones del nostre entorn. És una manera d’aprendre a regular-se dins del sistema social on vivim.
Poder connectar amb els altres, possibilita la adaptació necessària a cada circumstància, a cada moment de la nostra vida, i de les persones que tenim al costat, això s’anomena “sintonització psicobiològica” ( Field, 1985)
Per contra les relacions més formals o alterades no tenen aquesta capacitat de comprensió per tant els ajustaments són més laboriosos i difícils. El propi estat intern de l’individu pot estar més o menys sintonitzat, quan la informació no flueix lliurement, pels canals elèctrics i químics del cos, a través del cervell i dels altres òrgans, això provoca una gran dificultat de crear una xarxa de bons tractes amb aquestes persones o grups socials.
Les persones amb una apego segur tenen més facilitat de gestionar i conèixer els seus sentiments i emocions. Per contra les que tenen un apego insegur, els minva la capacitat d’elaboració d’estratègies, augmenta la dificultat, ja que el maneig de les seves emocions no tolera els seus sentiments i per tant no pot gestionar-les amb tanta rapidesa o assertivitat (Gross y Levenson, 1997), generant un trastorn del sistema, circumstància què porta a estats emocionals no regularitzats i insatisfactoris per la pròpia persona, i pot provocar trastorns en l’organisme com: contraccions musculars, alteracions amb la respiració, alteracions hormonals, en el sistema immunitari, en el sistema cardiovascular, amb la possibilitat de donar una sensibilitat més enllà del moment.
El procés de crear la xarxa de bons tractes s’inicia en la infància, amb el tracte dels nostres referents ens anem introduint en el món emocional més sofisticat, identificant els sentiments i donant-los una identitat, és un procés natural d’aprenentatge.
Al llarg de la vida els nostres traumes o situacions no volgudes, no desitjades, no esperades, ens dificulten la continuïtat del nostre aprenentatge, les bones relacions depenen de saber trobar l’equilibri raonable entre identificar els nostres sentiments i alhora identificar els sentiments de les altres persones, buscant el benefici de la xarxa de bons tractes, fent-nos valer de les nostres habilitats i descobrint les habilitats de les persones que tenim al davant, acceptant el que ens poden aportar de manera positiva i no esperant allò que els pot ser impossible d’oferir.
Una part important de la xarxa de bons tractes és saber tolerar a l’altre i ser coherents amb nosaltres mateixos, els nostres valors, les nostres creences, tot plegat ens ajudarà a trobar l’equilibri i la resiliència.
Amb la llibertat de poder escollir els actors que participaran amb la nostra xarxa de bons tractes, entesa aquesta xarxa com escollida i que ens facilita el dia a dia, no sempre la xarxa de bons tractes es fa de manera conscient només la revisem quan trobem dificultats de relació; ens falta un amic per parlar, ens sentim sols, necessitem acompanyar i que ens acompanyin… dins d’aquesta xarxa de bons tractes hi ha diversitat de persones, aquesta és la riquesa de la xarxa de bons tractes.
