INTRODUCCIÓ

Declaració Universal de Drets Humans

Preàmbul

Considerant que el reconeixement de la dignitat  inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.

……….

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article I

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

………….

TEMA

Des de la nit dels temps, hi ha hagut un PROCÉS EVOLUTIU per, primer, agafar consciència de com “manar” i imposar unes “regles de joc institucional” (dit amb llenguatge actual)

Durant segles, hi ha hagut una jerarquia piramidal, generalment amb un rei al cap de munt.  Fins arribar al S XVIII amb la Revolució Francesa, on per primer cop (deixant a banda les elits gregues i la seva idea de DEMOCRACIA) es parla d’un Estat que gestiona INSTITUCIONS i CIUTADANS.

Arran de les dues Guerres Mundials, en especial de la 2ª i després dels horrors del Nazisme i el Feixisme, l’Organització ONU fa la Declaració dels Drets Humans el 10-XII-1948 a Ginebra, part d’aquest text, justament, m’ha servit per fer-ne la Introducció d’aquest Tema.

1.- Creus que hem deixat de ser SÚBDITS i ens hem EMANCIPAT per esdevenir CIUTADANS?

2.- Continuem en un Sistema Patriarcal amb agents perpetuadors d’impunitat a base de regalar privilegis (que porten a la corrupció)?

3.- Els intents de la nostra societat, en particular la catalana, de concebre una Educació Igualitària, amb esperit crític, ens porten a adonar-nos de la falta d’un Estat que ens veu com ADVERSARIS/ENEMICS i opressor de les nostres legítimes aspiracions de LLIBERTAT per gestionar-nos les nostres Institucions i el nostre País?