SOM EMOCIONALMENT INTEL·LIGENTS?
Guió de Clàudia Fernández per el programa del punt de l’interrogant
Primer de tot m’agradaria aclarir què vol dir o què podem entendre de ser
emocionalment intel·ligents.
De la Intel·ligència emocional s’ha parlat molt, darrerament l’estem escoltant
més sovint, es fan formacions i a les empreses sembla ser un requisit que augura
un bon ambient laboral, però per la majoria de persones és encara un terme
molt confós.
Un Psicòleg i escriptor americà, en Daniel Goleman, per allà als anys vuitanta va
escriure un llibre que va anomenar “La Intel·ligència emocional”, aquest llibre
s’ha convertit en un manual de consulta i avui en dia és un best-seller.
En el seu llibre en Goleman ens explica què és per ell la intel·ligència emocional
i ho descriu de la següent manera:
“La capacitat de reconèixer les nostres pròpies emocions i les dels altres, de
motivar-nos i gestionar adequadament les relacions”
A la vegada ens proposa 5 competències que fan possible llaurar-la.
És sabut que la Intel·ligència emocional es pot conèixer, aprendre i
desenvolupar, no com la Intel·ligència intel·lectual que és la mateixa quan
naixem que quan morim, un coeficient intel·lectual no es pot desenvolupar, el
que entenem per substància grisa del cervell és la que és. Per tant, el Goleman
ens diu que si aconseguim desenvolupar l’autoconsciència, l’autoregulació, la
motivació intrínseca, l’empatia pròpia i aliena i l’habilitat social, aconseguirem
ser més intel·ligents amb les emocions, perquè al final d’això es tracta, de tenir
més coneixement en relació amb allò que sentim, ser més conscients de qui som
i com reaccionem davant les diferents situacions que ens podem trobar a la vida.
Des del meu pare, les persones aprenem de manera natural a ser intel·ligents
amb les emocions, i ho fem quan ens hem trobat lligats de mans i peus en
alguna ocasió i no ens ha tocat més remei que aprendre a gestionar el que
sentim per poder deixar de patir.
Però això arriba tard o amb els anys i ni tan sols som conscients que el que hem
après és a ser intel·ligents emocionalment, com a molt diem que hem madurat.
Una situació idíl·lica seria haver pogut resoldre situacions difícils de manera
menys reactiva, visceral o depressiva quan una amiga molt especial per mi
deixava de trucar-me o els pares no m’entenien, em deixava la parella o veia als
mitjans de comunicació un estàndard de bellesa molt llunyà al que jo era. Però
és clar, és obvi que no hagués pogut ser així, quan teníem la capacitat
d’aprendre no ens van ensenyar a ser conscients de les nostres emocions i molt
menys a gestionar-les de manera efectiva.
Som molts els que de vegades ens quedem aturats en una emoció sense donar
cabuda a cap altre alternativa quedant cada vegada més aclaparats. Altres
vegades, tractem de no donar cabuda a les emocions i no transitar-les, deixant
passar importants senyals, com podeu imaginar, cap dels extrems és molt
efectiu.
Llaurar la intel·ligència emocional és precisament fer servir tant emocions com
pensaments en conjunt, per arribar a un bon balanç i des d’aquesta perspectiva
podem fer servir les emocions com una font d’informació per assistir en el
procés de la presa de decisions efectives.
Es tracta de considerar el component racional i el component emocional en
perspectiva, de manera que puguis seguir endavant amb efectivitat.
Les emocions són part intrínseca de la biologia humana. Són químics que ens
ajuden a regular la ment i el cos, assistint-nos en el complex procés de presa de
decisions, interactuant amb altres i trobant el nostre camí personal a la vida.
Sentir les emocions ens permet posar atenció en certs elements que poden ser
importants per a nosaltres. Moltes vegades les emocions poden ser confuses i és
per això que hem d’aprendre a fer-les servir amb intel·ligència.
Si tenim en compte que l’ésser humà conté tot el que necessita per sobreviure
en el seu entorn, segur que totes les persones tenim un cert grau d’intel·ligència
emocional qui més qui menys, per tant us convido des d’ara mateix a practicar la
intel·ligència emocional i per fer-ho us porto una proposta molt simple que
comença amb tres senzills passos:
- SINTONITZAT. Comença a percebre les teves emocions i les teves reaccions.
Desconnecta del pilot automàtic. - RESPON, en lloc de reaccionar. Dóna’t permís per reduir la teva reacció i
avaluar les teves opcions, segur que hi ha de més proactives. - CONNECTA’T. Recorda que és el veritablement important per tu, considera
als altres i després, segueix endavant tenint això en compte.
Quan et trobis davant d’una situació difícil, pots utilitzar les darreres preguntes
per ajudar-te:
➡ Què estic sentint en aquest moment?
➡ Quines opcions tinc?
➡ Què és el que realment vull?
➡ Quines habilitats puc practicar avui per poder assolir aquesta situació X una
mica més simple, més natural i més orgànica?
La intel·ligència emocional es desenvolupa com un múscul que exercitem al
gimnàs. Ser conscient de les nostres emocions, entendre-les i transitar-les per
aprendre a conèixer-nos cada dia una mica millor.
Només des de la consciència és d’on neixen els canvis i les oportunitats per fer i
ser el que realment desitgem.
Des d’aquí, el món en què vivim passa a ser un espectacle majestuós.
