Sempre ens cal posar-nos al dia, no perdre el ritme, cal projectes, il·lusions…deixar espai per créixer.

Reconec que el pensament és molt fort, no para en la seva creativitat.

A voltes, del nostre sentir mirem de trobar respostes que no ens surten i culpem a algú del nostres problemes, així creem un entorn perquè això succeeixi així.

Una mirada dins nostre pot equivaldre a la exigència de tota una vida.

La realitat és allò que bàsicament veiem com a tal, no importa el que pensis. Si em paro a pensar per què he creat això? Què aprenc d’això?

La circumstància deixa de ser una alegria o una tragèdia per convertir-se en una experiència instructiva.

Quan deixes de proposar a la ment…canvia la realitat?

Un canvi d’actitud pot neutralitzar l’energia que crea el conflicte, perquè cada u és responsable de sí mateix. Alerta amb el què pensem, amb les energies del nostre món accelerat, la seva intensitat… Cada vegada més ens sentim com obligats a fer un seguiment, i per aquest motiu ens cal, em cal tenir més cura amb el mateix pensament, d’altre manera ens podem veure arrossegats a un corrent que no ens pertocaria.

És molt important escollir en què pensar.

Quan decideixo rebutjar una emoció negativa i ho aconsegueixo, penso que no era més que una emoció. Totes les emocions que sento depenen de la meva pròpia elecció. Em dono compte que les meves accions són governades pels meus pensaments, que són un cúmul de moltes circumstàncies internes i que em cal decidir-me i no ho puc fer des d’una perspectiva emocional o sentimental, hi juguen tots els factors a tenir en compte i que han d’anar a unisó amb la seva personalitat i la meva manera de ser, i no la d’una imposició. Els meus pensaments són governats per la fe que tinc amb mi mateixa.

L’energia crea un pensament i cal veure i equilibrar tot el negatiu des del meu punt de vista (és quelcom que jo no puc canviar). Observar-me de molt a prop, com si jo fos un personatge que jo mateix puc canviar.

Descobrir que quan et responsabilitzes pel que passa i assumeixes el poder d’haver creat aquella circumstància en primer lloc, aleshores podries deixar-ho.

D’alguna manera o altre sóc conscient que estic atraient cap a mi una dualitat que pot ser la desagradable o l’agradable i participant en les angoixes del conflicte i creant en el meu entorn que això pugui succeir.

Quan comences a experimentar amb aquest canvi en la percepció, un món nou d’actituds positives comencin a sorgir. És com obrir constantment finestres i portes que donen a veure paisatges i realitats noves.

Guió d’Assum Vitòria