Tothom té sentit de l’humor, encara que molt poquet, no hi ha ningú que no s’hagi rigut alguna vegada a la vida, o no hagi somrigut d’alguna situació perquè representa una ruptura de motllos. Per això podem demanar a una persona: com és el teu sentit de l’humor? O Quin humor gastes?
De la mateixa manera podem preguntar a qualsevol: Com és la teva agressivitat? o Quina agressivitat gastes?
L’agressivitat presenta dimensions biològiques i està relacionada amb les nostres hormones. La testosterona, la vasopresina i el cortisol es relacionen amb conductes agressives. Per què la naturalesa ens ha dotat de conductes agressives? És important per la defensa del nostre territori, per la conquista d’una parella sexual, per l’aconseguiment de fonts de nutrició. Per tant, és fonamental per la nostra supervivència.
Així mateix, existeix una dimensió apresa de l’agressivitat, i es refereix a com la gestionem. Podem fer-ho de moltes maneres:
Ser amables amb els altres i amb l’entorn per manifestar la nostra presència, per fer saber quines són les nostres necessitats, expressar com ens sentim, aconseguir allò que desitgem. Clar, no només som agressius amb les persones, també ho som amb l’entorn en el què vivim. Amb la societat en general, amb les institucions.
Podem gastar una agressivitat amable.
Podem gastar una agressivitat violenta. Atacar, ferir, robar, assassinar, destrossar.
Una agressivitat negociadora i conciliadora. Posar sobre la taula els interessos de tots i estar disposats a dialogar fins a trobar una solució al conflicte que sigui beneficiosa i satisfactòria per tots. No cal gastar sentimentalismes, el que cal, en aquest cas, és tenir molta capacitat per mirar el tema des de perspectives molt diferents, saber renunciar, ser autèntic, no amagar interessos ocults, saber ser transparents. No és poc.
Una agressivitat autoritària. “Es fa així perquè ho dic jo”.
Una agressivitat ofensiva. Insultar, menysprear, descalificar, ridiculitzar.
Una agressivitat socialitzada. Vaig amb tu sabent que tu promouràs els teus interessos, i que jo promouré els meus interessos, i tots dos acceptem que això és així, i respectem el territori de l’altre. I no deixarem que l’altre ens prengui coses que són nostres, no permetrem que traspassi uns límits, i si ho fa, li farem saber amb amabilitat, fins i tot amb afecte.
Una agressivitat passiva. Ser agressiu i pretendre que no. Dir alguna cosa a favor de l’altre: “desitjo que tinguis èxit”, i perjudicar-lo a través de les accions, parlant-ne malament o ocultant informació important. O no dir res per no crer un conflicte, però transmetre-li el nostre enuig a través de les mirades i del silenci. Posar de manifest les febleses de l’altre per tal d’amagar les pròpies inseguretats. “Tú t’enfades amb poc” per amagar que hi ha una enveja capa aquella persona. És un tipus d’agressivitat molt cruel. És una explotació de l’altre per tal pretendre que som el que no som.
També podem negar la nostra agressivitat i viure permanentment en la por i la timidesa, possiblement bloquejant l’agressivitat i dirigint-la cap a un mateix. Això sovint comporta cert grau de somatització i el desenvolupament de malalties, com ara malalties de la pell, de l’aparell digestiu, contractures musculars, que poden arribar a perjudicar les articulacions, com ara els espais intervertebrals, o l’articulació temporo-mandibular.
Com abans reconeixem les nostres agressivitats i la manera en què les gestionem, abans comencem a viure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres.
