Intentaré de forma molt humil compartir amb tots vosaltres la meva propia experiència amb el mindfullness o atenció plena per poder viure el present.

Al 1979 el doctor Jon Kabat-Zin, biòleg molecular que portava molt de temps practicant la meditació,va posar en funcionament el programa de Mindfulness basat en la reducció de l’estrés en la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachussets, des de llavors aquesta tècnica es va fer molt popular arreu del món.

El mindfulness consisteix en ser plenament conscients del que passa en el moment present sense prejudicis i amb una gran dosi d’aceptació i compassió, sense jutjar, cultivant la consciència de la ment i el cos per aprendre a viure aquí i ara.

Estar en el present permet observar i donar-se compte moment a moment que cada experiència és diferent i tot el que hi ha està bé, perquè forma part de l’experiència.

Intentaré fer un breu resum de les set bases per cultivar la consciència plena, però això es pot trobar en qualsevol llibre o fins i tot per internet, el més important és intentar-ho, posar-ho a la pràctica en el dia a dia d’una manera formal o informal. La pràctica és la clau que obre la porta a la llibertat i a la pau.

Una possible llista de pràctiques formals podrien ser:

-Practicar ioga, qigong o taichí.

-Menjar atentament amb plena consciència observar el gust,la textura…)

-Practicar meditació.

-Respiració atenta (5 minuts al dia simplement observant l’entrada i la sortida de l’aire, estant atent al moviment del cos al inspirar i expirar).

Una de les pràctiques informals és aplicar el mindfulness a la vida quotidiana. Per exemple: no saltar del llit amb el pilot automàtic, dedicar uns minuts per xequejar com tenim el cos, si hem descansat bé… Al dutxar-nos si ens adonem que estem organitzant el dia o estem en el pensament intentar tornar al moment present amb l’olor del sabó, temperatura de l’aigua. Intentar no sortir de casa, si vius amb algú, sense haver-lo escoltat atentament uns instants. Si anem a treballar a peu caminar amb consciència plena (intentant observar la inspiració i l’expiració).

Us posaré un altre exemple d’una pràctica informal, perquè pugueu entendre la idea del mindfulness a la vida diària. Un dia que estem cuinant fem-ho com si fos el primer cop que estessiu a la cuina (sentir les textures dels aliments, les aromes…) sense fer judicis cap a nosaltres pel menjar o pel fet de cuinar. Confia en tú mateix pensant que al preparar-ho cuidem de nosaltres mateixos i dels altres. Si ens costa, practiquem la compasió cap a nosaltres mateixos sent conscients que fem les coses el millor que podem, sense decebre’ns pel fet que les coses no surten com voldríem. Si la ment es dispara tractant d’accelerar l’activitat tornar al que estàvem fent aquí i ara. Aquest exemple de la cuina el podem intentar portar a terme en qualsevol situació personal de la nostra vida.

Ara us parlaré de les set bases per cultivar la consciència plena:

1-Viure la vida moment a moment- Cada moment és únic.

2-No jutjar ni jutjar-nos– Sense etiquetar les persones, els pensaments, els sentiments i les sensacions com a bons, dolents, justos o injustos.

3-Confiar en les nostres capacitats, saviesa i recursos– Intentar ser nosaltres mateixos i gaudir de l’aquí i ara, que és l’única possibilitat real.

4-Cultivar la ment de principiant, oberta i interessada– Com la dels nens petits quan veuen una cosa per primer cop i es mouen per la curiositat i estan oberts.

De tota circumstància es pot aprendre alguna cosa, si tenim suficient curiositat per veure-ho amb la ment de principiant.

5-No buscar només resultats, fixar-se en el procés i intentar fer el que tenim entre mans el millor que podem.

6-Acceptar la realitat tal com és, conèixer els nostres límits i aprendre a deixar anar– Hi ha una dita popular que diu “lo que resistes, persiste y lo que aceptas, se transforma”. Acceptar els nostres límits és fonamental, però no ens hem d’identificar amb les nostres limitacions, ni limitar els altres.

Acceptar no ho hem de confondre amb conformar-se, hi ha coses contra les que no podem lluitar i d’altres que només es poden corregir si primer s’accepten.

Hi ha una pregària que diu: ”Senyor, dona’m forces per canviar el que puc canviar, paciència per acceptar el que no puc canviar i la saviesa per distinguir entre les dues.”

7-Cuidar-nos i tractar-nos amb amor– Aquesta relació incorpora acceptació, amor, apertura i paciència, sense criticar-nos ni culpabilitzar-nos.

A mida que ho anem posant en pràctica amb nosaltres, també ho farem amb el nostre entorn.

El fet de viure el present ens mostra estar atents amb nosaltres mateixos i amb les persones que comparteixen la nostra vida i la bellesa del món, tenint en compte la llum i les ombres.