Algú ens ha donat un mapa per saber com viure?

Un dels motors de viure la vida en plenitud és trobar aquest propòsit de vida que ens impulsarà a viure-la amb passió, decisió, determinació i direcció. En algun punt de la nostra vida se’ns presenten preguntes com “Què hi faig jo aquí?” “Quin és el meu propòsit?” “Què se suposa que haig de fer amb la meva vida?” “Com em puc dedicar al que m’apassiona i viure d’això?”

Aquestes preguntes acostumen a portar-nos cap a un viatge d’introspecció cap a l’interior, per connectar amb allò que sentim que volem fer en aquesta vida. De fet, no sempre ens arriben les respostes ni ho tenim clar, però el sol fet de plantejar-se aquestes preguntes ja és l’inici d’aquest viatge vital a la recerca de la nostra missió.

En aquest viatge, acostumem a trobar-nos amb els nostres dracs i dimonis, amb tot el que no hem volgut veure i se’ns presenta per posar-hi llum: és el que anomenaríem el viatge de l’heroi o l’heroïna. Un viatge que s’inicia amb una “crida interna” que ens porta a caminar un laberint per sortir-ne com a una persona diferent i renovada.  Travessar aquest llindar i fer cas a aquesta crida implica sortir de la teva zona de confort, de tot allò conegut fins ara, i és normal sentir una sensació de vertigen i incomoditat.

Aquest moment de la vida, que es presenta com a dubte, confusió, incertesa i pèrdua de referències, com quan estem envoltats de boira en plena muntanya, ens presenta tots aquests senyals que ens indiquen que és una oportunitat de creuar el llindar de l’inici d’aquest gran viatge personal. Són oportunitats per a renéixer i reinventar-se.

És en aquest moment que busquem el mapa, el nord, la motivació, el propòsit de l’existència, s’obre un estil de vida d’aprendre de la vida mateixa. Aprendre no només està relacionat amb les universitats, coneixements i llibres sinó també amb la mateixa vida que ens ensenya, només cal que obrim la intuïció i que integrem tot allò que hem rebut en la nostra vida en la pràctica. Així el coneixement es transforma en saviesa.

Viure en la incertesa ens porta a fer-nos preguntes, per dissenyar nous escenaris, a tenir un punt d’inconformitat amb el que hem rebut fins ara, formar-se un pensament crític i passar-ho pel que nosaltres volem en la nostra vida.

Què necessita l’ésser humà per donar sentit a la seva vida?

Aquesta pregunta no acostuma a ser resolta per la nostra ment, des del moment que et formules aquesta pregunta, ja s’ha iniciat el procés i la resposta la trobarem pel camí en forma de senyals que ens indicaran la continuació.

Ens pot ajudar retirar-nos cap al nostre interior en silenci, soledat, meditació, si pot ser a la natura, per poder connectar amb més potència amb el nostre propòsit de vida i deixar que la vida flueixi a través nostre.

En les civilitzacions més ancestral, la vida era el més important, no es vivia per treballar, així que no escullis una professió, escull com vols viure, des de la teva motivació autèntica, tornar a atrevir-se a somiar, trobar aquella activitat que t’acosta a aquella espurna que et fa sentir viu.

Per viure la vida amb sentit i sense pors, ens he de reconciliar amb la inseguretat i sostenir la incertesa, no voler tenir tot controlat, perquè al final les coses aniran com hagin d’anar, cometre errors, no tenir por a equivocar-se i ser creatiu, ja que de tot se’n pot aprendre.

Petits grans consells per connectar amb el propòsit: primer i el més important de tot, donar-te temps per a tu, tenir una cita amb tu mateix, sol, en silenci; agrair la vida en llevar-te al matí: ser humil per aprendre, aquell qui creu que ho sap no sap que ho sap; paciència, constància, persistència, actitud proactiva, ser experts en la improvisació i ser flexibles com l’aigua.

I molta paciència i amor perquè no hi ha dreceres, ni escales mecàniques per arribar dalt d’un cim, cal caminar pas a pas, impertorbable, amb consciència i decisió i sobre tot, gaudint del que fas sigui el que sigui.

I ara et convido a una petita visualització i escolta:

Seu de forma còmode, amb els peus a terra, les cames descreuades i l’esquena recta. Connecta amb la teva respiració, pots sentir com entra i surt l’aire pel teu nas, inspira i omple’t i expira i buida’t completament. Repetim. Inspira – expira . Visualitza en el teu interior, una llavor adormida en el teu interior a sota del melic, com és aquesta llavor?, envia-li la teva respiració i comença a despertar-la,  quin tipus de llavor és? Com es vol expressar?

“Cada una de nosotras ha nacido con un tesoro, una esencia, una semilla de potencial latente, oculta para ser bien custodiada en el centro de nuestro ser. Este tesoro que poseemos, esta cualidad personal, potencial, aptitud o don personal (o la suma de todas estas cualidades) podrá ser desarrollado, encarnado y ofrecido a nuestra comunidad a través de Servicios, serà nuestra contribución a un mundo más diverso, vital y evolucionado. Nuestro destino personal tiene que ver con convertirnos en ese tesoro a través de nuestras acciones”

Soulcraft, Bill Plotkin, psicòleg i ecoterapeuta

Material inclòs dins de la Formació Online: Emprender con el corazón: de la semilla al fruto” Mujer Ciclica – Sophia Style

 

Bibliografia i recursos