Sabem fer un procés d’objectivació de la nostre persona?

Objectivitat: Imparcialitat amb què es tracta o es considera una qüestió tot
prescindint de les consideracions i els criteris personals.
La possibilitat de que realment existeixi la objectivitat ha estat el centre
d’interès de moltes disciplines des de fa centenars d’anys. Així la objectivitat se
suposa que és la capacitat o l’ideal de concebre la realitat, les coses del món
exterior tal i com son, prescindint de la subjectivitat o del filtre personal.
D’aquesta manera l’objectivitat ens permetria obtenir la veritat o certesa del que
ens envolta.
Però si realment ens parem a pensar sobre aquest concepte, de ben segur que
ens sorgeixen motles qüestions. Kant ja deia que és impossible que existeixi el
concepte d’objectivitat ja que els propis sentits que perceben el mon que ens
envolta ja son un filtre únic i personal.
Tot i així, la objectivitat té implicacions importants en varies disciplines com la
epistemologia, la ètica, la filosofia, la psicologia, les matemàtiques, inclús en el
periodisme. Totes elles intenten per diferents canals, obtenir coneixement;
arribar a premisses absolutes i per tant a la veritat del que ens envolta.
Però, i en el nostre dia a dia? On percebem o de quina manera vivim
l’objectivitat? Com ens efecte de manera social? I a nivell personal? Ens podem
allunyar tant de nosaltres mateixos i percebre’ns objectivament?
A vegades, les veritats que ens envolten en la nostre cultura (ja siguin creences
espirituals, conductes establertes per condicionaments socials, maneres de
comunicar-nos o relacionar-nos) estan tan arrelades que podríem inclús
percebre-les com veritats absolutes, però realment ho son?
Al cap i a la fi, l’objectivitat o l’intent de trobar una veritat absoluta té una
finalitat en la societat, organitzar-la per anar tot a la una. Però com sempre, és
important no perdre el nord i no oblidar-se de la subjectivitat, de com cada un
de nosaltres percep des dels seus sentits el món i tanmateix dona un sentit i un
significat al que ens envolta. Deixar-nos portar per les masses i les idees
absolutes pot fer caure’ns en el parany de l’estancament.
Per acabar, m’agradaria citar la pel·lícula Big Fish de Tim Burton, on d’alguna
manera el director ens mostra la importància de com cada un de nosaltres
vivim un mateix esdeveniment, sent tant important la nostre percepció i
significació com l’esdeveniment en sí.