Els humans sempre hem alterat el medi natural i els seus ecosistemes. Tot i que antigament, es feia de forma molt més reduïda i sostenible, actualment amb l’augment de la població mundial i les demandes d’una societat moderna, ha fet que facin falta més terres de conreu i més consum dels recursos naturals.

Això ha provocat una explotació dels recursos naturals excessiva, que no permet que aquests es regenerin a temps, fent doncs que alguns es perdin i altres estiguin en gran risc de desaparèixer.

Alguns exemples de la sobreexplotació dels recursos naturals són:

-Tala indiscriminada d’arbres.

-Sobre pesca.

-Mineria a gran escala.

-Extracció de grans quantitats de combustibles fòssils com el petroli, el gas natural i el carbó.

Aquestes activitats tenen conseqüències molt greus pel planeta terra:

-Destrucció d’habitats naturals terrestres i marins.

-Extinció espècies animals i vegetals.

-Increment de l’escalfament global i el canvi climàtic.

A més, el fet que escassegi un recurs natural, fa que el seu preu augmenti al mercat, per tant, una altra conseqüència és que ens costin més diners coses que necessitem per viure, ja no només coses materials, si no coses bàsiques com els aliments.

Algunes possibles solucions que podem fer de forma individual i que per poc que sembli reduiríem l’impacte que els humans li fem al planeta terra són:

1-Consumir productes locals, de temporada i si pot ser ecològics. Perquè la diferència econòmica que hi ha entre comprar productes més barats que venen d’altres països, la paga el medi ambient.

2-Reduir o eliminar el consum de productes que realment no necessitem.

3-Reduir el consum de plàstic.

4-Reciclar.

5-Contribuir a la recollida d’aquests plàstics al mar i a la muntanya.

6-Educar a les futures generacions en l’estalvi energètic tant en el consum de la llum com de l’aigua.

Avui dia només el 9% de tot el plàstic que hem produït i consumit fins a l actualitat a nivell mundial s’ha reciclat, el 12% s’ha incinerat, i la gran majoria, el 79%, ha acabat en abocadors o en el medi ambient.

Com que el plàstic és molt persistent i es dispersa fàcilment, podem trobar plàstics a cada racó del planeta, des de l’ Àrtic fins a l’Antàrtida. Una vegada els objectes de plàstic arriben a la mar, la fauna marina els pot ingerir i acumular-los al seu interior, poden quedar-se en suspensió o surant a la superfície, poden finalment enfonsar-se i romandre al fons marí o, fins i tot, poden quedar atrapats al gel de l’Àrtic. Ja s’han trobat plàstics a les zones més profundes, a més de 10.000 metres de profunditat.

Els plàstics que trobem a la superfície solament són la punta de l’iceberg, ja que representen menys del 15 % de tots els plàstics que hi ha al mar.

Avui en dia ja s’han localitzat diverses illes flotants de plàstic de diversos quilòmetres de longitud tant a l’Atlàntic com al Pacífic, ja que en les zones superficials és on se solen trobar la major concentració de microplàstics.

Al Mediterrani també trobem una gran quantitat de microplàstics. De fet, entre un 21% i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben a la conca del Mediterrani. Durant unes investigacions que Greenpeace va dur a terme al 2015, es van arreplegar una mitjana de 320 objectes d’escombraries per cada 100 metres de platja sotmesa a mostreig a Espanya, sent el 75% d’aquests residus objectes de plàstic. Cada dia continuen abandonant-se 30 milions de llaunes i d’ampolles de plàstic a Espanya, que passen a contaminar el nostre entorn terrestre, costaner i marí.

Un estudi de Greenpeace va revelar les següents dades:

-Cada any arriba a mars i oceans l’equivalent a escombraries a fins a 1.200 vegades el pes de la Torre Eiffel.

-Només el 30% de plàstics es reciclen a Espanya.

-Una ampolla de plàstic triga uns 500 anys a descompondre’s.

LA SOLUCIÓ

Reduir l’ús i l’impacte que els plàstics tenen sobre els ecosistemes és responsabilitat de tots i totes, tant de les administracions públiques com de la ciutadania. Els seus efectes, encara que ens puguin semblar imperceptibles, són demolidors, doncs s’estenen des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, i causen estralls en les espècies marines.

L’ús del plàstic és insostenible i és un clar exemple dels impactes de la cultura dels productes d’un sol ús. Per això, cal anar a l’origen del problema i, en primer lloc, reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació i, tot seguit, apostar per la reutilització.

Ja hi ha un moviment creixent de persones a tot el món que aposten per un estil de vida lliure de plàstic d’un sol ús.

I per acabar us recomano dos documentals:

  • “Antes de que sea tarde”, de Leonardo Di Caprio. En anglès, “Before the flood”.
  • La Gran mare.

El llibre que va publicar La Caixa l’any 1992, que es titula 50 coses senzilles que tu pots fer per salvar la Terra.

“Ningú no comet un error més gran que qui no fa res perquè solament pot fer poc”