QUINS PATRONS DE RELACIÓ DE PARELLA SEGUIM? Guió de programa fet per Mònica Jal

Entenem per parella la relació entre dues persones adultes que tenen un projecte en comú i on hi ha un vincle volgut i lliure per les dues parts.

Una idea a tenir ben present és que la parella no és un espai per “arreglar les nostres mancances personals”. La parella és un espai de creixement individual i d’enriquiment, ens ajuda a completar-nos, a acceptar-nos tal com som, on l’altre ens posa davant les nostres pròpies ombres (allò que no volem reconèixer de nosaltres). És una possibilitat de fer el propi procés personal.

En una parella, sempre ens movem amb patrons de relació com els que vivíem a casa quan érem infants i que ens porten a viure relacions harmonioses o bé relacions caòtiques. El que marca la diferència és l’arquetipus de parella que seguim.

El primer pas per canviar el patró de relació que ens fa patir és ser conscient de si sóc feliç jo amb mi mateix/mateixa. És a dir, en quina mesura tinc cura de la meva nena o nen interior. I és important perquè connectem amb l’altre a través dels nostres nens i nenes interiors.

D’acord a la vivència i gestió dels nostres nens es poden establir uns patrons de relació basats en el patiment quan insconscientment  prenem el rol de perseguidors o salvadors o bé som les víctimes. Aquest model de relació desgasta, ens fa sentir que vivim en una muntanya russa.

La bona notícia és que, en la mesura que només una persona de la parella comenci a ser-ne conscient i a fer canvis, és possible sortir d’aquest patró dolorós de relació.

Com connectes amb el teu nen/a interior amb estimació? Com integres la teva part femenina i la masculina, independentment de la teva sexualitat?  Com afecten les vivències familiars passades en la parella? Aquests interrogants són el primer esglaó per arribar a tenir una parella amb un patró de relació saludable. El punt de l’interrogant està servit.

DURANT EL PROGRAMA:

Parlem de patrons de relació on no hi ha violència de gènere. En cas de violència, el millor és allunyar-se de la persona que ens està fent mal.

Durant la infància, dins el marc familiar més directe vam ser testimonis d’una manera de relacionar-se entre els pares. Per a nosaltres, com a infants, aquella manera de fer, es va configurar com la manera habitual de relacionar-nos. Com a adults el vincle relacional el reproduïm per repetició.

A mesura que anem creixent, prenem consciència de les nostres relacions i està en les nostres mans de decidir si aquell patró que vam viure dins de casa el volem continuar. És a dir si mantenim una relació basada en el patiment on la vida és una lluita amb l’altre  o canviem l’actitud amb la que ens valorem i vivim la vida.

El primer que necessitem abans de viure en parella és fer les paus amb la nostra pròpia biografia i història familiar perquè inconscientment té un pes fortíssim dins de la relació i dels patrons de relació que mantenim.

—-

Quan som infeliços en la parella, inconscientment juguem rols i passem d’un rol a un altre amb molta facilitat perquè la relació és una lluita de forces.

L’enamorament, ha fet mal perquè ha creat uns estereotips falsos. Per començar ens enamorem de les nostres ombres, d’allò que no volem veure en nosaltres. I quan cau la vena dels ulls, i deixem l’amor cec de banda prenem consciència de la persona que tenim al costat. I és aleshores quan el podem fer “culpable” de tots els nostres mals.

—

La parella és un ball i cal buscar la manera de ballar al compàs. Hi ha unes normes que cal tenir present:

  • Evitar judicis (l’altre ens posa al davant el que no volem reconèixer de nosaltres) entrem en el joc de rols perillosos
  • Com més crido, més crides
  • Com menys tendresa et dono, menys tendresa dones

Si fem sempre el mateix, no hi haurà canvi. Planteja’t què puc fer diferent?

Recordar que qualsevol decisió que prenem, es paga un “preu”. És a dir quan escollim, diem sí a uns aspectes i diem no a uns altres. I això és important en decisions tan claus com plantejar-se si volem fills o on anem a viure o si volem ser una parella oberta….

—

Abans de parlar:

Filtrar abans de parlar amb la parella. Sovint em trobo amb parelles on es diuen les coses sense filtrar, deixen anar la descàrrega d’adrenalina. Per això és important preguntar-se abans:

Quina finalitat tinc dient el que vull dir?

Què fa bé al vincle?

Des d’on parlo?

Reconèixer les nostres pròpies ambivalències: t’estimo i alhora em treus de polleguera perquè no m’escoltes.

—

Hi ha uns aspectes claus:

  • La confiança
  • La compassió cap a l’altre
  • Potenciar l’amor admiratiu i l’amor eròtic (el joc, les ganes de viure)
  • Consciència dels aspectes externs i de l’entorn que influeixen en la parella.
  • Obrir-nos al present. Viure l’ara amb agraïment i posant sobre la taula el que sentim que està passant i el que necessitem.

Hi ha parelles que s’estimen i alhora veiem que es maltracten i humilien i costa d’entendre que estiguin junts. És que s’estimen però no és prou per al creixement i benestar. Veuen amb terror la pèrdua de l’altre.