Qui em discutirà el meu dret a l’eutanàsia?

Cuando yo caiga, como fruto maduro del árbol de la vida,
dejadme allí mismo, donde yo caiga,
para que me abrace el sol y el viento y la luna,
que la vida me devore mordisco tras mordisco.
Que cada cual recoja el amor que me dio:
la luz, su luz; el agua, su agua,
la tierra, su ceniza; su espíritu, el viento.
Que coja cada cual lo que precise.
Ramón Sampedro

He volgut començar amb part d’aquest poema, que per mi és significatiu, aquest home va lluitar demanant una petició judicial, per sol·licitar un suïcidi assistit, ja que sol no podia, i que les persones que l’ajudessin no incorreguessin un delicte. Van acusar una amiga, va ser jutjada però absolta per falta de proves, al cap de 7 anys en prescriure el delicte, va admetre i va ensenyar el seu vídeo televisat. Tenim molts més casos com aquest.
He vist diversos testimonis, hi han hagut de morir sols, en la clandestinitat, ja que si algú hi hagués estat i/o acompanyat, la justícia els hi hauria caigut a sobre de 6 a 10 anys, és penal.
Hi ha una associació “Dret a morir dignament” on et faciliten informació amb els drets a viure dignament i morir; per l’auto alliberament, que és un apartat on s’informa d’on podran adquirir els fàrmacs necessaris per tal llibertat.
Hi ha un 83% de persones que no volen que no es penalitzi aquest procés que vulnera el dret de decidir. Al Parlament s’ha votat i ha sortit que si, excepte Ciutadans i PP que varen votar en contra. Ara s’està esperant la seva legislació.
Fruit dels avenços tecnològics vivim en una societat que ha d’afrontar nous reptes en el terreny de l’ètica i la moral. El sistema de valors del segle passat, on les religions han tingut un paper predominant, ha de donar resposta a les diferents situacions que sorgeixen.
Quan vas al veterinari i et diu que el teu estimat animal, està patint o la seva malaltia és irreversible i llavors es decideix sedar, pots estar al seu costat fins que se’n va. Ningú qüestiona aquest doctor/a. Ningú qüestiona la teva decisió.
La llibertat de cada persona a decidir, en aquesta qüestió es parla que potser la persona no està capacitada per decidir, i passat aquest moment, pot passar que canviï. O no.
Qui pot qüestionar que algú vulgui decidir un final, tan teu com d’alguna persona que estimis. No és digne?
Cadascú té dret a viure com vulgui o pugui, i jo em pregunto i a morir?

Atentament

Gemma Puig

Podeu mirar sobre aquesta associació “Dret a morir dignament”