Que hi ha de veritat a la fantasia dels contes.Anàlisi dels contes
infantils. Guió de Isabel Clemente per el programa del punt de l’interrogant per el dia 3 de maig de 2022
Quan pensem en la literatura infantil,sovint pensem en mons
feliços,però la majoria dels contes tenien un rere fons que no en tenia
res de dolç.
L’objectiu d’aquests contes no era sols entretenir la canalla,sovint els
volien advertir dels perills i les maldats que podien trobar en el món
real.
Els llops i les bruixes que trobem en totes les històries infantils no
eren pas més dolents que les persones que et podies creuar en
qualsevol ciutat fosca.
Altres fantasies tenien a veure en fugir de les pròpies
misèries,imaginant-se futurs feliços i perfectes com el món de les
princeses.
Aquests contes sovint tenen un final ensucrat,finals en que no
coneixem con continuarien les seves vides.
Els nens necessiten la fantasia dels contes i a traves de ella es
reconeixen ells en la realitat i s’hi identifiquen.Pels nens el que està
escrit dins d’un conte, és una història que saben que no és veritat,quan
se’ls hi explica un conte des de que comença el conte fins que acaba,
es barregen fantasia i realitat perquè pels nens el que hi ha a dins del
conte hi poden connectar amb les seves experiències i per ells és
significatiu,és una realitat i pot ser un mirall.
Quelcom important pels nens és que quan s’acaba el conte quan dius
conte cantat ja s’ha acabat es tanca i la història queda allà a dins del
conte,es a dir,els nens distingeixen perfectament el que és una
història a dins d’un conte del que és una realitat.
Saben que és fantasía però s’identifiquen en el contingut i la història.
Els contes són una eina pels pares,avis i mestres, és una relat
imaginari.Dins la història tan si és realitat o fantasia,el més important
és com el rep el nen. Potser que sigui una manera de passar l’estona o
de distreures.
En general els contes són molt terapeutics, la fantasía ens ajuda a
créixer i ens agrada.
Quan els nens són molt petits s’ ho creuen tot a partir de 4,5 i 6 anys
la percepció ja canvia.
Els millors contes són els de tradició oral,són els que verdaderamnet
agraden.Els tradicionals que han passat de generació en
generació….Músics de Bremen,Pinotxo,Germans Grim, Andersen…
W. Disney ha fet mal fent interpretacions que que han variat els
originals i amb les imatges han tret molta importància al conte oral.
Aquest guió l’han fet Anna Danés que explica contes a la biblioteca
de Arenys de Mar i Ramona Santaeulària mestra de Solsona i gran
entusiasta dels contes infantils
