Algú va dir una vegada que la única diferència que existeix entre les persones que estan dins d´un psiquiàtric i d´aquelles que estem fora, és que nosaltres som la majoria.
Si ells fossin la majoria… nosaltres estaríem dins.
I això més que semblar un acudit, és una autèntica teoria sociològica. Ser normal està erròniament relacionat amb estar adherit a l´opinió majoritària.

Això de ser normal és molt relatiu. La normalitat en si mateixa no existeix, sinó que tot és una construcció de sentits d´acord sempre a algun context.
Protàgores deia que l´home és la mesura de totes les coses. I aquesta mesura varia segons el gènere, la cultura, l´època, l´edat, la ideologia, el marc geogràfic i socio-econòmic, etc.

La normalitat és un horitzó obert a ser interpretat. Com deia Nietzsche, “ no hi ha fets sinó interpretacions d´aquests fets “. No existeix lo “ normal “ sinó els seus diferents abordatges.

“ Les coses no són el que són sinó el que SOM “. Per això és important saber que quan algú parla sobre les coses, està parlant sobre ell mateix. Aquell que em parla en nom de la normalitat, m´està volent fer passar la seva interpretació del món com a única i verdadera.

L´opinió, convicció, creença, etc, de cadascú estarà sempre “ re-significada” cada vegada que algú pensi diferent. Perquè si una idea només la comparteixo amb els qui pensen igual que jo, aleshores aquesta idea no creix, no es reinventa, creix en el pitjor dels sentits que és expandint-se sense canviar.
I si som esclaus dels nostres propis dogmes, acabarem convençuts de que la nostra manera de ser és la “ normal “.
L´ansietat per buscar el que ens uneix dissolt el que ens diferencia.

Sempre que algú parla de “ normalitat “, no fa res més que postular la seva pròpia mirada, el seu propi interés. Per això, només la diversitat de veus pot garantir que cap interpretació s´imposi sobre les altres. Així i només així, els discursos històricament oprimits podran manifestar-se, els punts de vista minoritaris es podran emancipar i les veus dels exclosos escoltar-se.

El concepte de NORMAL hauria de ser un valor polivalent per excel·lència. Totes les seves cares, sempre que es produeixi en el marc del respecte i la llibertat, han de poder gaudir de legitimitat i dignitat.