Fer o atendre una trucada, anar al metge, acudir a una cita, comunicar una decisió, separar-se de la parella, estudiar per un examen, realitzar un treball acadèmic, fer dieta, fer exercici físic, deixar de fumar… En el nostre dia a dia les persones realitzem diferents accions o conductes, algunes accions sembla que les fem de forma natural i fluïda i d’altres les vivim amb certa resistència. Som conscients de les accions que cada un de nosaltres posposem?

És important veure què hi ha darrera de l’acció o hàbit de postergar certes accions que són importants d’atendre, per d’altres que són més irrellevants. Darrera la postergació podem trobar creences de condemnació (sóc incompetent) o creences que són exigències sobre com ha de ser la vida. També podem trobar creences de perfeccionisme i por al fracàs, la persona busca les garanties d’èxit i es marca metes poc realistes, la persona es perd en pensar la millor manera de fer una tasca sense arribar a prendre una decisió. Ansietat i catastrofisme, la persona veu un cúmul de feina acumulada, la persona es veu incapaç d’establir prioritats i prendre decisions, la persona se sent saturada, estressada, sent impotència, immobilització… Ràbia i impaciència, la persona té exigències desmesurades, vol resultats immediats i es mostra agressiva contra sí mateixa, empitjorant així el seu rendiment. Necessitat de sentir-se estimat, la persona realitza les tasques sobre la base de la recompensa en forma d’amor o acceptació dels altres, basa el seu valor com a persona en l’acceptació i atenció rebuda, la persona accepta tot tipus de demandes dels altres per tal d’agradar i veu com cada vegada és més difícil atendre a les demandes creixents dels altres.

És important ser conscients de les estratègies que s’utilitzen per justificar el fet de postergar i també ser conscients de les conductes irrellevants que es realitzen i que potencien la postergació.

Un cop identificat què hi ha darrera de la postergació, ja tenim les eines per començar a construir noves creences que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius i fer present l’esforç, la constància, el compromís, la responsabilitat, la confiança, assumir certs riscs… en el nostre dia a dia.

Realitzo només les tasques que són fàcils, naturals, còmodes o que són intrínsicament agradables, i evito així les dificultats i responsabilitats de la vida? El plaer del moment pot donar com a resultat hores, dies o anys d’infelicitat? Com visc el curt i el llarg termini? M’agrada comprometre’m i treballar en un projecte a llarg termini? L’esforç que es necessita per evitar una decisió o una dificultat és fàcil i no té conseqüències? Com m’organitzo les tasques a realitzar? Com equilibro les estones de descans, oci, treball… en el meu dia a dia? Com visc la societat de la rapidesa i la immediatesa i l’estímul constant? La confiança en un mateix sorgeix de fer coses o d’evitar-les? Com em sento quan posposo? És possible deixar de posposar?

 

• Auger, L. (2010). Ayudarse a sí mismo. Una psicoterapia mediante la razón. Bilbao, Ed. Sal Terrae (21ª ed.).