Al principi no era el verb, sinó l’adverbi.
Som fets d’atzar i d’incertesa, de desitjos impossibles, de secrets inconfesables, de nits de follia, de
somnis reprimits.
Som fets de records i de silencis, d’absències presents a l’alba i al crepuscle.
Som fets, però ens podem desfer.
L’humà és l’ésser que pot dir NO, que pot esmenar la totalitat.
Joan-Carles Mèlich
“La prosa de la vida”

El SABER és quelcom molt preuat per a nosaltres, però el camí per arribar-hi, a vegades se’ns fa difícil.

Coneixem a persones, a les quals admirem per la seva ERUDICIÓ, saben moltes coses, te les poden explicar, per exemple, en una conferencia, i ens adonem de la seva Saviesa i Cultura… . Han estudiat molt, han llegit encara més i són capaços de sintetitzar el seu pensament. Però, és l’ÚNIC CAMÍ?

També hem conegut persones, que sabem que no han anat a l’Universitat, que els seus estudis d’infantesa o jovenils, no es varen poguer realitzar… Però que les seves qualitats innates, la seva capacitat d’observació i sintesi, poden ser extraordinàries… I també els admirem. Per tant, la SAVIESA   en ÉS INTRÍNSECA?

Goethe va escriure: “No n’hi ha prou amb saber, també s’ha de posar en pràctica. No n’hi ha prou amb voler, també cal fer”. Un dels riscos que comporta l’accés al coneixement és, sens dubte, la identificació del subjecte amb l’objecte. Ho podem veure en l’àmbit de les cites, ja siguin filosòfiques, ja siguin espirituals. Aquells que les fan servir (com ara jo), se les apropien i senten que els proporcionen l’autoritat de la saviesa. O sigui, les disfressem o les envoltem dels coneixements d’altres, coneixements als quals, en realitat, només pot portar la mateixa experiència, ÉS a dir, LA PRÀCTICA?

També constatem que la dominació religiosa del passat ha estat substuïda actualmente per un món científic que intenta escapolir-se del domini espiritual i emocional del passat a favor d’un món de “fets” científics i tecnològics, amb “veritats” , que estableixen un nou patró mental que vol excloure la capacitat de SENTIR.

Per tant,  el nostre creixement personal té a veure amb el QUÈ ENTENEM INTELECTUALMENT, sinó el que ens atrevim a EXPERIMENTAR AMB EL COR?

John Lennon va dir “la vida és tot el que ens passa mentre fem altres plans”

… Podria ser la distancia ENTRE EL SER I EL VOLER, ENTRE LA REALITAT I L’IDEAL’

… JA NO ETS INTELECTUAL SI T’ENTENEN?

… EL NOM FA LA COSA?

… LA RAÓ/ERUDICIÓ ens dóna la FELICITAT?