L’ Albert, un home de seixanta-cinc anys, m’explicava que de petit va passar molta por i que encara ara, de gran, li vénen records d’aquella època fosca i socialment repressiva. Comentava que la seva infantesa va transcórrer dins d’ un context històric de ressentiments, de restriccions econòmiques, ideològiques i espirituals. I que existien greus condicionaments morals i socials que atemorien, fins i tot, els més valents. De manera que la por va esdevenir la norma per excel•lència i es va utilitzar, juntament amb la violència, per adreçar a petits i a grans. Va esdevenir una eina per mantenir a tothom a ratlla, per educar els infants i també per corregir certs comportaments.
Per tant, la seva experiència, com la de molts altres infants d’aquella època, estava tenyida de por a causa d’un règim polític molt estricte, que tenia ressaca de guerra civil. El cas de l’ Albert, no és el primer ni el darrer, en què la por és utilitzada per dominar a l’ésser humà, per coaccionar-lo, reprimir-lo, anul•lar-lo i per tenir-lo controlat.