La coherència es intrínseca, o l’eduquem?

La coherència si fos intrínseca, podríem dir que és un aprenentatge, una actitud o qualitat rebuda a nivell genètic, heretada i passada per alguna de les nostres famílies d’origen, ja que cada sistema és regeix per uns valors o costums, manera de fer i de ser, ens agradi o no, però lo millor de tot això és que si ho podem identificar, si revisem aquestes repeticions i mirem les creences, ho podem canviar.

També podria ser que l’eduquem, llavors parlaríem de nivell intern, del que jo faig interiorment amb mi, sense enganys, amb un mateix, buscant de dins cap a fora, per donar qualitat, en les nostres vides i a nosaltres mateixos, el fet de revisar-nos, el que pensem, sentim i fem; arriba a un nivell molt profund, algunes persones ho fan amb diverses tècniques, desde el yoga, qi gong, amb meditació, amb thethahealing…

f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra, etc., considerats com una totalitat.
  2 Actuació d’acord amb el pensament.

 

De manera: el que dic, penso i faig, haurien d’estar alienats.

Posem un exemple: un pare fumant, li recorda al seu fill la importància de mantenir una dieta sana, que creieu que està pensant el nen?

Escoltem els polítics, les persones amb qui convivim, els amics que ens envolten… i alguna cosa dins nostra ens diu que no acabem de veure clar i això que sona convincent, serà molt difícil, que arribi el missatge sinó estan les 3 maneres alineades.

En què ens basem? Tot passa per el sistema de creences?

Les creences hi tenen molt a veure, ja que segons el que jo crec, el que jo penso sobre un tema, em dona un tipus de coneixement. Però tant si és a nivell del que aprenem en aquesta vida, com si és de tot allò que he anat experimentant, varia. Influeix en les creences els meus familiars i sobretot amb qui em relaciono, els meus amics/gues.

És l’acció que esdevé d’un pensament, el que et mou a… És l’argument d’aquest pensament, és el sentiment d’aquest pensament. Quan em poso en els peus de l’altre, es quan entra l’empatia, i sempre ho mirem amb els nostres peus. Valorem el que diu i el contingut, i pensem d’ell, i la seva coherència.