HI HA GENT TÒXICA? Guió pel dia 25 de febrer de 2020 per Sílvia Martín
Sovint ens preguntem si aquell tipus de relació ens convé, ja sigui laboral, d’amistat, amor o, fins i tot, família.
Hi ha persones que et desgasten, et fan sentir cansat, apagat i, fins i tot, buit, amb les seves queixes constants, crítiques a tot i tothom, malestars continus que no milloren amb res…
És llavors quan ens hem de preguntar: Aquesta persona em convé a la meva vida? A vegades la resposta és fàcil, però d’altres és més costosa de trobar degut als sentiments que l’envolten: culpa, por, inseguretat, remordiment,…
El més important és saber trobar aquelles persones que gasten la nostra energia per a separar-nos; només així podrem recuperar la nostra llum, la nostra energia, la nostra essència.
Estar en contacte constant amb persones tòxiques ens fa estar més cansats, de més mal humor, amb més dolors i malestars, fins al punt que ens poden causar una malaltia psicològica o orgànica.
Al anar aconseguint un entorn més saludable, lluny de persones tòxiques, anem recuperant allò que sense adonar-nos havíem perdut: la llibertat per a dir i sentir obertament, sense judicis, per a actuar com realment som, recuperant la nostra essència, sense por al què diràn, sense por a equivocar-se, sense culpes ni remordiments, perquè la vida està plena de petits moments de goig, amor i alegria i mereixem viure’ls a la nostra manera, des d’un prisme positiu i ple de possibilitats.
Si som capaços d’afrontar la vida des de la visió del got mig ple, veient l’alegria en els petits moments del dia a dia, envoltant-nos de persones que ens sumin i no que ens restin, llavors, la nostra salut, tant mental com corporal, ens ho agraïrà. Ens sentirem més forts, més capaços, més positius i amb més il·lusió.
De vida només n’hi ha una i l’hem de viure de tal manera que quan estiguem a punt de morir, mirem enrere i ens adonem que ha valgut la pena, sent feliços i fent feliços a qui ens envolta.
Sílvia Martín
