ES POT PLANIFICAR O ESCOLLIR LA NOSTRA VELLESA
I/O EL FINAL DE LA VIDA?

Guió de Rosa Puertas per el programa del dia 3-11-2020.

El problema de la condició humana no és només que siguem
mortals, ni que envellim. El problema és que no som els amos del
nostre temps. No el podem gestionar, com fem –amb més o menys
traça- amb els bens materials. No sabem els anys que ens resten, i
tenim un instint natural que ens porta –sortosament- a viure molt de
temps sense pensar en la mort de manera seriosa. No concebem la
pròpia defunció com una possibilitat, mentre que la mort dels altres
ens sembla perfectament natural. No importa quants cops haguem
sentit exclamar “carpe diem”. Estem programats per viure la vida, no
per APROFITAR-LA, no la concebem com un bé escàs o perible,
com fan els malalts incurables o els ansiosos patològics.
A mesura que et fas gran vas agafant respecte a la mort. Tenim dret
a una mort digna, però també a aferrar-nos a la vida.
Per tant, és impredictible. Però la majoria fem tot el possible per
arribar en bones condicions físiques i mentals, per tal de no ser,
quan arribi el moment de no poder ser autosuficients, una càrrega
per a les nostres famílies.
El que sí sabem és que a mida que envellim, esdevenim
VULNERABLES. I ens preguntem,
– QUÈ ÉS LA VELLESA? COM LA PODEM AFRONTAR?
– MALGRAT TOT, PODEM PLANIFICAR-LA?
– CREIEU QUE LA JUBILACIÓ LABORAL JA HA DE SER UNA
PREPARACIÓ ACTIVA QUE ENS PREPARI PER A LA
VELLESA DE VERITAT?

Ens cal un suport logístic, que el millor serà tenir-ho planificat i això
depèn molt de la capacitat econòmica.
A la vida moderna dels joves actuals hi ha hagut molts canvis
socials, i no sembla possible tenir cura de la gent gran, això

comporta pensar en institucions que actualment són negocis i
portats com a tals.
En un país ben desenvolupat cabria la possibilitat de formar
cooperatives d’avis, reglamentades convenientment per el govern,
on, amb una inversió inicial, en poguessis formar part i on l’objectiu
fonamental fora donar suport logístic i mantenir una qualitat de
vida, estalviant la part de negoci que tenen les actuals Llars d’Avis.
És molt dur haver d’abandonar l’escalfor del lloc on has viscut.
– QUÈ EN PENSEU DE LES RESIDÈNCIES DE LA
TERCERA/QUARTA EDAT?
L’edatisme, com el racisme o el masclisme, es fonamenta en
estereotips. El gerontòleg Robert N.Butler dona nom a la
confluència de tres factors: els prejudicis negatius cap a les
persones d’edat avançada, les pràctiques discriminatòries que se’n
deriven i la cobertura institucional que les fa perdurar.
L’altre aspecte que preocupa molt és no tenir agonía i poder
escollir el moment de morir…. l’EUTANASIA, sempre ha estat un
debat important, però cada vegada ho és més, per raons
demogràfiques. Demanarà solucions a llarg termini i estructurals,
perquè es pot ser vell i dependent molts anys. La medicina ens
allarga la vida però no ens garanteix les mateixes prestacions. En
aquest context, hi pot haver gent que digui que ja en té prou de
viure. I també algú que, encara que no ho digui, no pugui
materialitzar el seu desig perquè està impedit
– CREUS QUE FENT EL TESTAMENT VITAL DE NOTARI, ET
FARAN CAS QUAN ARRIBI EL MOMENT, PER NO
ALLARGAR INNECESARIAMENT LA VIDA?
Contaminats per una lògica de la vida lineal (ascens-declivi), ens
afanyem a conquerir i a mantenir-nos al cim de l’edat adulta amb
equilibris precaris.
En una concepció circular de la vida, en canvi, en què les pèrdues
(anar preparant-nos que ens abandonaran sers molt estimats, que
tindrem que cedir a moltes accions quotidianes, … ja que la vida és

canvi ) i els descobriments s’acumulen i es compensen, s’atenua el
vertígen de la desaparició.
– MALGRAT TOT, PODEM AFRONTAR AMB SERENITAT,
ALEGRIA, IL·LUSIÓ… I APRENDRE A SER FELIÇ AMB EL
QUE TENS?
Per què ens preguntem: què és la vellesa? Si has tingut mala sort i
tens alguna malaltia que t’impedeix fer moltes coses, moure’t,
pensar, planificar, programar-te activitats de lleure, fer excursions,
veure els amics, fer dinars, anar al cinema, ballar, xerrar, assistir a
concerts, gaudir del que fan els fills i nets, escriure, APRENDRE,
COMPARTIR… fer activisme polític per canviar el futur…
“La maduració de la poma, és la seva caiguda” Ocell Roig de Mary
Oliver.
De les Paràboles de Jesús: “El gra de blat per germinar ha de
morir”

Cancó: LET IT BE – The Beatles
Pel·lícula-serie : GRACE AND FRANKIE
Bibliografia
“UN BON CEL” – Toni Soler – Ed. La Campana
EDATISME – Lourdes Parramon – article diari ARA
I UN AGRAÏMENT MOLT ESPECIAL A TOTES LES AMIGUES I
AMICS que han respost amb entusiasme i des del cor, a la
pregunta que encapçala aquest guió, que m’han ajudat tant a
elaborar-lo i que he intentat reflectir les seves inestimables
opinions.
Rosa Puertas