Avui tenia ganes de fer un guió directe i molt preguntador. Per què en aquest programa plantegem preguntes perquè et ressonin a tu, que ens estàs escoltant, i que siguis tu qui en facis la teva resposta, com a mínim que et serveixi per aturar-te en el camí de la vida per pensar, reflexionar… Una pregunta requereix escoltar, aturar-se, posar-hi l’atenció i deixar que el cervell, la consciència i intuïció comencin a funcionar, en total, la pregunta ens fa aturar de la inèrcia que portem.

Saps parar? Potser no saps parar, potser sí que en saps i no et convé o no vols. Parar significar tenir temps per mirar el paisatge, portar l’atenció en l’aquí i l’ara, ser conscients d’on som en aquests moments en el nostre camí, ens dona l’oportunitat de gaudir o viure l’única cosa que realment tenim que és el temps present. No hi ha passat, ja no hi és, no hi ha futur, encara no ha arribat, així que com més presents estem en el present, menys dialèctica mental tindrem. I si tenim dialèctica o pensaments recurrents, com a mínim ens adonarem que tenim aquests pensaments i en donarem l’opció de posar-nos en el paper de l’observador.

Saps parar? El nostre món extern és ple de bogeria amb el ritme que portem, res a veure amb els ritmes naturals que necessitem, uns ritmes que es veuen accelerats encara més per les xarxes socials, la necessitat de producció, la immediatesa, tot és ràpid i va ràpid. Estem tan acostumats a FER que no sabem sentir-nos còmodes en el SER en el moment present. Per poder subsistir, per no pensar i continuar… no ens permetem parar perquè sabem que si parem veurem allò que potser no volem afrontar.

Què vol dir aturar-se? Vol dir, parar de fer, les activitats, agafar-te una estona per sentir-te, per tenir una mirada del que anem fent per inèrcia i canviar-ho si així ho decidim. Parar vol dir connectar-nos amb el SER, des de el silenci i la quietud. Parar vol dir trencar amb la inèrcia que portem i agafar-nos unes vacances o un temps “fora” per tal de nodrir-nos, descansar, recarregar les piles.

I si no pares… i continues… què ens passa? Qui ens atura? Hi ha moltes coses que al final si no ens aturem, ens aturen, sempre hi ha senyals en el camí que no hem escoltat i ens avisaven: un dolor, un mal de cap, un senyal exterior que no hem donat importància… Les malalties són senyals, com els pilots d’emergència que s’encenen quan el cotxe és a punt d’avariar-se. També ens fan aturar totes aquelles experiències que ens enfronten a la possibilitat que s’acabi la vida, és a dir, amb la mort, la mort de la nostra gent estimada i la nostra pròpia mort.

En aquests moments la vida ens sacseja per fer-nos parar i adonar-nos que la vida és curta, que no tenim tant de temps… ens sacseja i ens preguntem què he fet jo de la meva vida? Què vol dir estar vius? Què hi faig jo en aquesta vida?

I així et deixo amb totes aquestes preguntes perquè t’obris a rebre les teves respostes, perquè la vida no és tan llarga, que cada dia és una petita metàfora de la vida: ens llevem i naixem i ens anem a dormir i morim, que estem aquí de pas, el que tenim no és nostre, és un préstec generós de la terra…

Com ho fem això d’aturar-nos? Tu has de trobar la teva pròpia fórmula que té sentit, et connecta i funciona per a tu. Bàsicament es tracta de sortir de la rutina diària i de la inèrcia i observar-te, sentir el teu cos, com estàs, sentir la teva respiració, deixar-te guiar per la teva saviesa interna innata més profunda… per això ens cal deixar de FER, aturar-nos i relaxar-nos.

Jo us suggereixo fer la més fàcil, dedicar-te ara mateix 1 minut de silenci, sentint la teva respiració com entra i com surt, sentint-te, portant l’atenció cap a tu i connectant amb la relaxació.

I també et pregunto a tu oient i als qui esteu aquí a la ràdio… com t’atures? quines són les teves formes preferides de parar?

I així et deixo amb totes aquestes preguntes perquè t’obris a rebre les teves respostes, perquè la vida no és tan llarga, que cada dia és una petita metàfora de la vida: ens llevem i naixem i ens anem a dormir i morim, que estem aquí de pas, el que tenim no és nostre, és un préstec generós de la terra… aprofitem doncs cada moment com si fos or, com si fos el darrer moment de les nostres vides, amb plenitud, agraïment i amor.

Cançó suggerida: Us proposo aquesta cançó que suggereix de caminar en el camí de la vida, en veu de Juan Manel Serrat de les paraules del poeta Antonio Machado: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”. L’objectiu no és fora de nosaltres, nosaltres som el camí.

https://www.youtube.com/watch?v=QHcypSLIp_A

minut 1.26

 

Vídeo de Tulku Lobsang

https://www.youtube.com/watch?v=W-Eat1pFVxA (en anglès)

Estem de pas en aquesta vida, vivim en aquesta existència com en un hotel de pas, un dia l’hem de deixar. Parla de la felicitat, de l’amor, del propòsit de la vida i de la meditació.

“La vida no té propòsit, és un camí, tu ets el propòsit de la teva vida”