En l’era de les grans xarxes socials, mitjans de comunicació i al gran accés a la informació que tenim a través d’internet, fa que de tanta informació, estem desinformats. A més són moments en els que costa més trobar una comunicació significativa amb els amics i família.

Vivim més la nostra vida cap enfora que cap endins, ens interessa més donar una imatge ideal que mostrar-nos com són. Així les xarxes socials ens estan donant una imatge del món i de les persones que no és la real, i això està bé que en siguem conscients.

La informació vola, arriba de llar a llar per televisió, en el mòbil, als nostres ordinadors i tablets hiperconnectats. Tota la informació ens arriba massivament i és en aquests moments que hem d’estar “entrenats” per a saber discernir, a indagar de quina font procedeix aquesta informació i quina intenció hi ha per arribar a nosaltres de forma massiva.

Contraposant la tendència de comunicació global, cal construir millor la qualitat de la nostra comunicació amb el nostre entorn (incloent la comunitat on vivim, la família, amistats i la mateixa terra): l’art de crear espais de comunicació significativa i d’escolta activa es fa imprescindible.

Els éssers humans són esser socials, comunicatius per definició, vivim en societat i això vol dir que per conviure necessitem la interacció amb altres persones, amb creences, història personal i mapes mentals diferents als nostres.

Per millorar la nostra comunicació hem de ser conscients d’aquestes diferencies i també que el nostre cervell viu tancat en una capsa que és el cap, així que necessita d’uns ajudants per saber el que pas a l’exterior. Aquests ajudants són els nostres sentits, que ens aporten la visió parcial i subjectiva del que és la realitat. Al final la nostra realitat percebuda és la nostra interpretació de la realitat segons el que rebem dels nostres sentits.

En la comunicació, cal tenir en compte al nostre interlocutor i connectar amb el que necessita, i tenir clar el que volem comunicar, sabent que només un 7% el comuniquem amb paraules, un 55% amb llenguatge corporal i un 38% amb el to de veu.

Tornant a la comunicació significativa, cal buscar aquest temps i lloc adequats per les nostres relacions i comunicacions, sense interferències, això farà que la nostra qualitat de vida sigui millor. De la mateixa forma, una escolta activa és essencial: sentir-nos a nosaltres, però escoltar plenament el que diu el nostre interlocutor, sense iniciar ja en els nostres pensaments la resposta.

 

Com deia Virginia Satir:

Si me tocas tierna y gentilmente.

Si me miras y me sonríes.

Si me escuchas alguna vez,

antes de hablar de ti.

Entonces podria crecer,

realmente crecer.

 

Reduir el nostre discurs intern i els judicis és essencial i relaxar-nos en l’escolta de l’altre. Permetre els silencis, el temps i les pauses. Tenir paciència, deixar acabar el discurs de l’altre. Podem fer una recapitulació del que escoltem per comprovar que hem entès bé. Fer preguntes adequades de com se sent, per exemple…

Una comunicació autèntica en temps d’informació massiva, d’immediatesa requereix obrir-se a altres formes de veure la realitat, no tenir una idea de tenir raó i anar cocreant en el moment una conversa o un silenci.

 

Bibliografia recomanada:

Olivé, Vicens, Comunicación esencial. El arte de la comunicación contigo y con tus personas queridas. Edit. Rigden Institut Gestalt, 2014.