Guió de Lourdes Cazorla

Primerament, faré una observació en la qual crec que hi podem estar plenament d’acord:

1)Els éssers humans som essencialment éssers socials, és a dir, per viure plenament, per poder desenvolupar-nos i créixer com a persones necessitem la relació amb els altres.

Per això vivim en societat i, com a conseqüència, es vulgui o no som interdependents.

2) Però som diferents.

Els éssers humans tenen característiques, projectes, il·lusions, capacitats, disponibilitats i interessos diferents que no sempre, però sí amb molta freqüència, es troben en conflicte.

Els individus no estan disposats a ser tractats com peces de recanvi, tots són conscients i defensors de la seva dignitat personal. Per això, es resisteixen als intents de ser tractats com a súbdits, clients o éssers inferiors per part d’aquells que manifesten un poder despòtic tant si es produeix en l’esfera política, econòmica o laboral, com si es tracta d’un àmbit més reduït o familiar.

3) El lloc de la feina.

Un dels camps on es manifesta amb més claredat la dimensió social dels humans és a la feina. Per la seva extensió temporal, en les jornades laborals de 8 hores diàries i al llarg de la vida al voltant de 40 anys. Aquest camp té una  importància que no es pot mesurar. També en el cas de la seva absència, per les persones que no tenen feina i la desitgen i/o la necessiten.

Així doncs, la feina és un camp d’especial significació on s’originen i  es plantegen amb freqüència conflictes entre persones que presenten motivacions i interessos diferents i, de vegades contraposats.

4) Què passa a la naturalesa quan hi ha un conflicte entre dos agents que es contraposen, què ha passat moltes vegades, lamentablement, en la història humana quan s’han enfrontat dos actors (individuals o col·lectius) i no hi ha unes normes que condicionin l’actuació de tothom, respectant uns principis que facin prevaldre la dignitat de totes les persones?

Tots sabem la resposta a aquesta pregunta :

S’Imposa la llei de la selva, l’interès del més fort, la pretensió del més insolent, del més desconsiderat. Com ens recordava Victòria Camps, fa pocs dies en una entrevista a Tv3, l’ésser humà no és de mena virtuós.

5) No volem això, que s’imposi la llei del més fort, es clar!

Per tant, necessitem especialment en el món de la feina, uns principis, uns valors que facin possible harmonitzar les diferències per tal de salvaguardar la dignitat, de tots els qui s’hi troben. Tenint present les consideracions anteriors, i abans de concretar cap dels valors que caldrà establir, ens porten a donar una resposta afirmativa a la pregunta inicial que marca el tema d’aquesta tertúlia del punt del interrogant, i, espero que fins aquí, podem estar tots bastant d’acord.

Són imprescindibles els valors en la feina. Quins són els valors que triaríem en primer lloc? Entenc que la seva gradació en importància serà objecte d’aquesta tertúlia, perquè els que som aquí  tenim experiències laborals, interessos, sensibilitats personals diferents. La prioritat d’aquests valors potser diferent. Per la meva part, jo seleccionaria com valors imprescindibles, per fer possible una convivència harmònica en el món de la feina que afavoreixi el creixement personal de tothom els següents: El respecte, la responsabilitat, sensibilitat-empatia, la gratitud, la humilitat i l’honestedat.

Que aquests valors ens duguin a bon port!

Lourdes Cazorla Puig

17 Desembre -2019.