El Punt de l’Interrogant del dimarts, 21 de desembre

Els Think Thanks, és un fenomen que té el seu origen després de la II Guerra Mundial als Estats Units. Es tradueix com a Fàbrica d’Idees o Laboratori d’idees. Es tracta d’una institució que normalment tenen forma de Fundacions o organitzacions sense ànim de lucre i treballen i investiguen assumptes de caràcter polític, econòmic, ecològic, social o inclús militar. Normalment, són independents, però n’hi ha amb connexions a lobbys empresarials, a polítiques i a institucions acadèmiques.

Per tant, el que estudien i investiguen són línies mestres que és podrien seguir o que és previsible que es produeixin en determinades qüestions com poden ser: el futur de les pensions, polítiques d’educació, sanitat o ocupació, l’impacte de la tecnologia, el lliure mercat, el desenvolupament urbà, la demografia, etc..

El seu objectiu en principi és mirar pel bon funcionament de la gestió pública, i aquí és on es planteja el dilema, quan aquest interès per la gestió es torna en una imposició d’una direcció social imposada per decisions que tene forma de política, i d’alguna manera els ciutadans ens veiem guiats cap a un costat o altre segons els estudis o conclusions d’aquestes entitats. Es a dir, els canvis socials venen provocats per la pròpia societat o la societat està dirigida cap uns canvis d’interès com pot ser el polític o l’econòmic. Realment podem estar més dirigits del què ens pensem.


Els grans canvis i revolucions de l’historia sorgeixen dels intel·lectuals, com els que van iniciar la revolució francesa amb Montesquieu, Rousseau i Voltaire, o el moviment obrer amb Marx i Engels . Al cap damunt dels grans canvis social s’hi troben persones amb un determinat nivell  de capacitats organitzatives i teories filosòfiques.


La meva pregunta és si els Think Tanks són els filòsofs de l’era actual i són els que fan bellugar a la societat perquè segueixi un camí o idea determinat a través de les seves influències en el món de la política o l’economia.


En el món n’hi ha unes 6.000 d’aquestes institucions i un terç es troben als Estats Units amb una gran incidència en el món de la política, en canvi a Europa la seva influència no és tan punyent perquè la seva aparició és més recent.


L’any 2020 es va fer una publicació per la Universitat de Pennsilvània amb un índex anual de les Think Tanks líders en el món on se’n destaquen tres de les 95 d’espanyoles  que hi ha:


– “El Real Instituto el Cano”: és Un Think Tank que estudia la política internacional des d’una perspectiva espanyola, europea i global: ciberseguretat, canvi climàtic, economia internacional, energia, imatge d’espanya a l’estranger, política exterior, seguretat i defensa, tràfics il·lícits i xarxes criminals. És a dir tot allò que ens pot fer quedar malament com a país.


-“La Fundación Alternativas”: és un centre d’idees de pensament de tendència progressista que estudia assumptes d’interès per als ciutadans i serveix per la reflexió política i social. Uns exemples, en l’àrea socio-economica i ocupació s’estudien el paper de les infraestructures en els últims 20 anys, el sistema financer espanyol, pros i contres de les multinacionals, eficàcia de les polítiques d’ocupació…


-CIDBO Centre de Barcelona per els Assumptes internacionals: estudien geopolítica, migracions, ciutats i metròpolis globals, desenvolupament sostenible. Les línies geogràfiques que estudien són Europa, el Mediterrani, Amèrica llatina. Un exemple del seu treball és un informe per millorar l’integració de 15 països a la Unió Europea perquè puguin assolir els reptes actuals i millorar la integració dels beneficiaris de la protecció internacional.


Cal destacar que “Barcelona Institute of Global Health” (Institut de Salut global de Barcelona)  es dels millors Think Tanks en resposta a la pandèmia de la covid-19, ja que ha estat capaç de redirigir els seus estudis i investigacions d’una forma efectiva degut les interrupcions causades per la pandèmia.


El repte que se’ls presenta per no quedar enrere, diu en un informe el Sr. McGann, es que s’han de reinventar per la velocitat que adquireixen els canvis tecnològics, el creixement dels fluxes d’informació i el paper de les xarxes socials. Es evident que actualment el ciutadà disposa a les seves mans tota la informació i pot consultar de tot amb un clik. L’aparició d’internet ha canviat la vida a les persones i també a la política pel que fa a la rapidesa que s’accedeix a la informació o desinformació, ja que la lluita per ser el primer en publicar fa que hi hagi molts “fakes”.


El què m’ha cridat l’atenció és veure un cúmul de bones intencions, en unes entitats que es promouen la majoria com “independents” però que els seus presidents i molts membres pertanyen al món de la política.


També m’ha fet reflexionar amb la mentalitat d’aquestes persones “expertes” que fa anys que estan agafades a la cadira, en una posició que dista de la realitat social que es viu al carrer en el dia a dia, de la realitat del ciutadà d’a peu treballador i del petit empresari són les que redacten els informes i donen les directius.


Al darrere dels Think Tanhks també hi ha inversions, persones que hi treballen i inverteixen el seu temps. Podríem discernir amb la necessitat real d’aquestes institucions i si elles reflecteixen una realitat social o són les provocadores d’aquesta realitat.


L’interrogant d’avui, és polític, és intens, i és d’interès social, podem fer del programa “El Punt e l’Interrogant” el nostre Think Tank ocasional.