Els “banys de bosc” generen benefici en el cos?
Guió de Fina Trullàs per el punt de l’interrogant del dia 19-4-2022.
Si tanquem els ulls tots tenim el nostre bosc… al nostre imaginari arbres grans, arbres petits, apinyats, separats… amb arbustos sota els roures, Les alzines, els pins… hi ha boscos plens d’arbres alts, molt alts, boscos on no entra la llum, boscos atapeïts de males herbes, altres boscos plens de llum i il·lusió. A vegades ens pot semblar que el nostre bosc s’ha cremat, però com ja sabem que es regeneren a vegades necessiten ajuda…
Avui ens toca endinsar-nos amb els nostres pensaments, emocions, els nostres desitjos, les nostres estratègies per tirar endavant per ser cada dia més resilients.
Ens toca respirar, sentir l’alegria, el dolor, la tristesa, la soledat de la vida mateixa i com adquirim estratègies per sobreviure a les adversitats…
Quan estic trista m’imagino el meu bosc… Aquella realitat que de vegades és inaccessible o com som d’incapaços de trobar el camí…
Els estudis i la nostra experiència personal ens demostren que les passejades, els banys de bosc ens ajuden a baixar el nostre nivell de cortisol en sang… Això ens permet veure l’adversitat com una oportunitat… Treure aquesta part nostra que moltes vegades no ens permet tenir accés a una altre realitat.. La confiança cap a un mateix, si creure que són bones persones i el que fem com a bones persones és sempre des de la bona intenció, des del respecte, cap a un mateix i cap als altres… L’equilibri entre la nostra autonomia i la connexió amb les persones que ens envolta i cada cop millora amb la nostra xarxa de bons tractes.
Aquesta xarxa pot semblar un bosc ple d’arbres, arbustos, flors, que uns i altres s’acompanyen per sobreviure… Un sol arbre és difícil que sobrevisqui a una tempesta…
Aquests dies he tingut el plaer de poder fer grans banys de bosc i veure aquests beneficis, que també recomanen els japonesos dins de la sanitat pública.
Aquí tenim el mal costum de recórrer als nostres recursos quan els necessitem, a mi m’agrada pensar que els haurien d’utilitzar sense necessitat immediata, sino pel plaer de sentir, desde dins. Aquí estem cada dia treballant una mica més per trobar el nostre equilibri entre els altres i nosaltres…
Tanquem un moment els ulls i olorem el nostre bosc interior…
Utilitzant la mentalització per obtenir uns grans beneficis per equilibrar el nostre sistema nerviós, simpàtic i parasimpàtic…
Gràcies a la vida per donar-nos aquest gran record, que si ho sentim com a propi ens ajudarà a curar les nostres ferides, els nostres traumes de temps passats. Temps per sentir. Tot intentant sentir-nos holons dins el bosc.
