Déu ha creat l’home…o és l’home qui ha creat Déu?

 Guió d’Octavi Garcia per el programa del punt de l’interrogant del dia 26 de maig de 2020.

En qualsevol poblat primitiu la supervivència de les famílies depenia directa i en primer lloc del sol, la pluja .. Als dos adoraven com a éssers superiors, poderosos i protectors i els dedicaven rituals per a poder-se proveir de recursos. Els egipcis 4000 anys abans de JC ja eren politeistes i adoraven al déu sol Ra, Amon, a la deessa Issis i a Atón primer déu únic. Són déus humanitzats: tenen emocions, beuen, mengen emmalalteixen, etc. Més tard Homer descriu en la Ilíada moltes referències religioses comunes. Per exemple explica com el Diví Aquil·les era fill del mortal Barallo i de la nimfa Tetis. Els diversos déus mantenien unes relacions intimes amb els habitants de les ciutats gregues. Així era freqüent que Zeus, Posidó, Atenea, Eros, Apol·lo etc…mantinguessin manifestes preferències per persones i ciutats…fins al punt d’afavorir a algunes en les seves vides i fins i tot mantenir relacions sexuals amb elles..

Els romans van mantenir el seu politeisme: Júpiter, Juno, Vulcà, Minerva…etc..

El cristianisme, el judaisme i l’islamisme inauguren les religions monoteistes occidentals Menyspreen les tradicions politeistes clàssiques,. Però es menyspreen també entre elles. Per als musulmans Jesús és un profeta més amb un llibre falsificat: l’Evangeli, (que estableix les relacionis pare-fill i la naturalesa de Déu i la divinitat), en oposició al Corà única revelació creïble feta a Mahoma…llibre al qual els cristians no li assignen la categoria de llibre revelat, ni reconeixen a Mahoma com a profeta. El miracle de la trinitat catòlica fa que els musulmans qualifiquin a la religió catòlica de politeista, desvirtuant la naturaleza de Déu un i trinat…i embolica que fa fort!.

I tot això i moltíssim més, en un món poblat per 7600 milions de persones de les quals estimativament segons enquestes, uns mil sis cents milions no creuen en Déu. Els budistes, 20% d’europeus, 61% de japonesos, 59% de xinesos….etc….

Què està passant? En un tema tan rellevant no hi ha manera de posar-nos d’acord?

No. No hi ha manera. Ni n’hi ha hagut. Ni n’hi haurà……ni falta que fa. Perquè l’existència d’un déu va associada a un procés de fe individual. Ningú pot discutir els arguments que estan en el territori de la fe. El debat sobre l’existència o no de Déu i les seves circumstàncies és un debat absurd en el qual la mística sempre podrà superar qualsevol argument, evidència o barrera.

L’existència de Déu no resisteix l’anàlisi de falsació de Popper. Al no moure’s en el terreny científic:  ni la química, ni la medicina, ni la psicologia, ni l’empirisme, ni la història, ni la tecnologia ni l’experimentació, ni l´observació objectiva. No ha estat vist, escoltat, fotografiat…mai des del principi de totes les religions. Però “ a sensu contrario”, es pot demostrar científicament que Déu és una figura falsa, inventada per l’home?…Evidentment no, per tant l’existència o no de Déu no és susceptible de falsació, al no permetre un testatge del mètode científic. És objecte de fe.

Quin déu o déus són veritables, els dels pobles primitius, els grecs, romans, els musulmans el catòlic?…..potser cada societat ha inventat el seu déu o déus?. Que si Déu és un invent de l’home?..això em sembla…però paradoxalment, això, en aquest cas, ni li lleva ni li dóna gens d’importància. Perquè la seva importància i sentit serà el resultat de cada apreciació personal i per tant indiscutible.

William James (President de l’APA), parla de religió en termes d’eficàcia: si la creença en Déu et millora, bé. Cas contrari és una pràctica irracional. I aquí estem en un aspecte nuclear de l’existència de Déu.

Suposo estar d’acord amb molts que l’honradesa, respecte, treball, justícia, lleialtat, solidaritat…són valors universals. La creença en un déu no garanteix tenir aquests valors, en cas contrari molts milions de persones atees i agnòstiques no els posseirien. Són pitjors persones, pares, fills.. els agnòstics i ateus que els teistes?.

Val plantejar-se per a què serveix creure en l’existència de Déu. Centenars de milions de persones li atribueixen de bona fe suport, interlocució, mediació, com a complement a les pràctiques humanistes (en el pitjor escenari, però,  en lloc d’aquests últims recursos! ) Els llestos de la classe calculan possibilitats, creuen en Déu ..”per si de cas”. Si existeix estan coberts i si no tampoc han perdut res…Penosa comptabilitat!.

És interessant reflexionar sobre els possibles mecanismes que fan que tantes persones, durant tants anys, creguin en l’existència del ser més respectat i reconegut de la història…i com hem dit abans,  alhora el menys vist, observat, i escoltat físicament. Pot interpretar-se que és el producte d’un intent de  salvaguarda de la pulsió més poderosa de l’espècie humana: la pulsió de vida, el “eros”. La trascendentalitat. L’eternitat.

“Part de l’atractiu d’una fe és que ofereix seguretat en un món incert, de manera que no és sorprenent que les nacions amb majors índexs d’ateisme tendeixen a ser aquelles que proveeixen als seus ciutadans amb una estabilitat econòmica, existencial i política relativament alta. Per totes aquestes raons psicològiques, neurològiques, històriques, culturals i lògiques, els experts creuen que la religió mai desapareixerà. La religió, així sigui mitjançant la por o l’amor, és molt reeixida a l’hora de perpetuar-se”. Rachel Nuwer BBC Culture. National Geographic. NY Times.

Conte de Fra Junipero i el pou. JMP.

 

Octavi Garcia Rivalt. Llic. Psicologia clínica i industrial, Universitat Central de Barcelona. Diplomat en Psi. Psicoanalític i Psicometria. C.I.P.P.

Arenys de Munt, Maig del 20.