Com puc saber que el camí que agafo és l’encertat?

Guió d’Octavi Garcia per el programa de ràdio del dia 29-12-2020

En qualsevol procés de decisió poden existir diverses fases bàsiques que serveixen per a gairebé tot: Triar diversos objectius teòrics de vida per sectors. De família, econòmic, social. Informar-se i estudiar models i experiències alienes. Fer un exercici de instrospecció, fortaleses i febleses, i veure quins objectius realistes són els més adequats al teu perfil. Desenvolupar la vida en funció d’aquests objectius, analitzant resultats i corregint per assaig i error..i tornant a començar si és el cas. I si no s’és tan metòdic i racionalista arribar on es pugui. Ningú pot demanar-nos que siguem savis, herois ni sants, només ens és exigit que explotem el que puguem les nostres pròpies habilitats i esforços.

No hi ha cap camí de vida escrit en les estrelles, o en els llibres, ni en les creences, ni en les religions. No existeix tal camí. “..es fa camí en caminar” sentencia A. Machado.. Cada vida és diferent a una altra i .. a si mateixa en el transcórrer del temps. A més la carrera de vida de cadascun no és un joc d’un solo jugador. És un joc de molts jugadors, de variables imprevisibles, de circumstàncies atzaroses.

Quina vulgar alienació medieval colpeja a tantes persones que repeteixen incansables! :“No es va poder fer més, estava escrit”, “Déu ho va voler així”, “Havia de passar…”, “ Era la destinació”..Aquest fatal determinisme supersticiós t’advoca a posar la teva vida en mans de no se sap què ni qui, dipositant-te en la laxitud, superxeria, inanició, mediocritat, melancolia i irresponsabilitat.

Ja hem comentat que no hi ha un camí davant de tu. Davant de cadascun només està el futur per construir que s’aixecarà sobre la teva conducta sobre aspectes mentals, relacionals, professionals, econòmics, familiars….aspectes que mai són prou clars i a vegades estan en contradiccions recíproques…en tu mateix. Ni tan sols el joc de bo-dolent és tan evident. No tothom comparteix opinió sobre el que és bo o dolent.

Cal fer un bon esforç raonable de autogenerositat: si analitzes bé els teus posiblitats vitals et pots equivocar. Si les analitzes poc o malament…t’equivocaràs segur. I què fem amb l’error?: agafar-ho pel coll i agitar-lo fins a convertir-lo en una oportunitat de millora.. Res se’t regala ni res és fàcil. En les decisions que prenguis no sols intervenen les variables pròpies sinó les dels altres que influiran en els teus escenaris previstos desvirtuant-los. Per tant tu només controles una part dels escenaris i a més la controles de manera incompleta i amb errors…inevitablement.. Com en la física cuántica de les partícules subatòmiques la teva sola presència canvia, paradoxalment, les variables del teu propi escenari previst. No val desesperar-se pels canvis en els pressupostos de vida. No ets una excepció ni un desgraciat ni mala persona. El feed back dels fets reals desconfigura els escenaris..

La vida és com una obra de teatre: van canviant els protagonistes, el guió, els actors, els decorats i la musica. Obra de teatre dinàmica a vegades sense guió, tots s’adapten o no al paper dels altres i l’obra es construeix amb el temps. Pirandello ho escenifica en “Set personatges a la recerca d’un autor”(1921), en la qual els actors sense guió van construint l’obra davant del públic..

En l’error no està la major patologia. L’infortuni no és fill de l’error. Sí que ho és l’autocomplaença, la falta d’autocrítica, la inconsciència dels propis errors i una inexistent estratègia del canvi.

En qualsevol cas crec que cal proposar-se trajectòries, prendre decisions a risc d’equivocar-se El contrari és viure com un vegetal o mineral. Tenir valor per a optar, per a triar, per a pensar encara que sigui incòmode a vegades. Bon balanç si he encertat més vegades que m’he equivocat i quan m’he equivocat ho he reflexionat i he corregit i he tornat a prendre noves decisions i nous camins.

No hi ha cap bon camí important en la vida que sigui fàcil. Tots els camins que val la pena inventar es caracteritzen per la seva dificultat i esforç. Aquests configuren la personalitat d’una veritable persona “ propietària de la seva destinació i capitana de la seva ànima” (W Ernest Henley). En el últim viatge, en el teu sarró hi haurà un bon i lleuger equipatge: suficient per a transitar dignament.

Octavi Garcia Rivalt, Lic Psicologia clínica i post grau en Industrial, (Universitat Central de Barcelona) . Diplomat psicometria i psicoanàlisi (C.I.P.P.)

De camino a la vereda

Oígame company! No deje el camino por coger la vereda

Usted por enamorado

Tan viejo y con poco brillo

El pollo que tiene al lado

Le ha hecho perder el trillo

Oígame company! No deje el camino por coger la vereda

Ay, pero yo como soy tan sencillo

Pongo en claro esta trovada

Company, yo no dejo el trillo

Para meterme en cañada

Oígame company! No deje el camino por coger la vereda…