Comencem dient que els problemes i el conflicte no són ben vistos, ja que creen incomoditat i malestar. Ens passem mitja vida evitant la confrontació , el conflicte i els problemes, però és ben cert, que els problemes i els conflictes a la vida succeeixen. Les condicions externes de la nostra vida succeeixen sense més. I tant les persones com les situacions externes no les podem canviar. I si les enfrontem i les volem canviar esperant que canviïn com nosaltres les volem, ens podem trobar amb gran frustració i despesa d’energia innecessària.

Per on comencem doncs? Primer de tot, ens toca observar la situació, veure-la sense jutjar-la. Es tracta bàsicament de canviar la mirada de la realitat. Una manera de mirar el problema és intentar separar-se d’ell per ser observador, supervisar-lo, per així trobar aquella solució que ens podria ajudar.

Podent-nos posar en mode “observador” quan entrem en conflicte, en ajuda a tenir una altra perspectiva de les coses no tan personals, ja que les coses no ens passen a nosaltres, senzillament passen. És en aquest moment quan podem acceptar la situació i admetre que formem part del conflicte, que no és una cosa aliena a nosaltres: el que és a dins és a fora i el que és a fora és a dins.

En tot aquest procés, és quan cal que veiem les emocions que es manifesten i les necessitats que tenim nosaltres i els altres. Acceptar no vol dir rendir-se, acceptar vol dir abraçar el que passa, no sentir-se diferent o extern a la situació caient en el victimisme (la vida és injusta, quina mala sort…), vol dir preparar-se per actuar. Quan un problema ens afecta, tenim dues opcions: lamentar-nos i quedar-nos paralitzats, o bé adonar-nos que formem part del problema, per tant, podrem ser part de la solució.

Així que la propera vegada que ens succeeixi alguna cosa indesitjada, podem pensar què hi ha de bo amb el que m’està passant? Quin tresor en puc treure de la situació?

Afrontar un problema té dues parts: el problema que succeeix, part que no podem controlar, i com reaccionem al problema, i aquí sí que podem fer alguna cosa: nosaltres no podem canviar el món, les coses externes, però sí que podem canviar nosaltres : canvia tu. Canvia tot.

Un altre aspecte que ens pot ajudar és senzillament quan no trobem una solució en concret i ja no sabem què fer, és contactar amb allò que és més gran que la nostra ment, fer les preguntes adequades i esperar respostes que poden venir del lloc més insospitat i estrany. Aquest és un acte de deixar anar el control.

Una altra ajuda és un canvi en l’actitud, ser proactiu, fins i tot, el canvi físic, canviar l’alineament postural, obrir el pit, somriure, encara que no ens vingui de gust… La fisiologia canvia el nostre estat d’ànim i el nostre estat d’ànim canvia amb la nostra fisiologia.

Bibliografia recomanada:

Almada, Ariel A., Els cirerers al desembre, Cada problema amaga sempre una oportunitat meravellosa; Editorial Comanegra, 2011

El guerrero pacífico
https://www.youtube.com/watch?v=VpWpA2CNwaA