Com la cultura patriarcal ha censurat la vivència del plaer en la vida?

Guió de Isabel Clemente pel programa del punt de l’interrogant del dia 30-3-2021
Començo el guió per les arrels del patriarcat:
En el neolític,entre el 7000 i el 3500 a.C hi havia un sistema matriarcal que rendia
culte a la gran deessa. Era una societat igualitària molt vinculada a la terra i al mar.
Va desaparèixer amb la invasió de diversos pobles indoeuropeus seminòmades cap
a l’any 4000 a.C.
Van començar a néixer les religions i tot plegat va comportar un canvi per les
dones. S’inicià llavors la societat patriarcal regida per valors masculins com
(control, productivitat, ordre, competència, raó…).
Deriva negativament en les dones per poder accedir al món de la cultura, el treball,
el coneixement i el plaer en tots els sentits,no solament sexual, si no en l’art i en la
música.
El plaer entès des d’una perspectiva global ha estat durant molt de temps un dret
preferentment masculí.
Aquí podríem citar un munt de dones científiques, escriptores, músiques que van
quedar a l’ombra pel fet de ser dones.
Un exemple Nannerl Mozart, germana gran del compositor que gaudia tocant i
viatjant amb el seu pare i germà i també era un geni de la música. Quan va arribar l’edat

en que el pare va considerar que per ser una noia no podia continuar la seva
carrera musical al costat del seu germà, es va haver de dedicar com a mestra de
piano a les noies de l’alta societat de Salzburg, havent de renunciar al seu plaer de la
carrera musical.
Ara citaré unes quantes pinzellades de com la cultura patriarcal ha censurat la
vivència del plaer:

  • A la Grècia clàssica,la sexualitat femenina ja havia estat domesticada. En canvi, l’
    adulteri de l’home era admès i fins i tot celebrat com a símptoma de virilitat ,triomf
    i èxit social.
    -Durant el franquisme, la fabricació i divulgació (no la venta,observeu la hipocresia)
    de la píndola anticonceptiva estava castigada amb penes serioses pel codi penal.
    -En el món catòlic, l’obligació de la dona al deute conjugal no es va derogar fins al
    1964 amb el Concili Vaticà II.
    -Durant la dictadura franquista les dones necessitaven el permís d’un home per
    treballar i també per obrir un compte bancari.
    -Actualment més de cent milions de dones pateixen mutilacions genitals.
    -La disfunció erèctil mou molts diners en investigació (exemple la viagra) cosa que
    no es té tan en compte amb les dones.
    -El 5è lloc de països més perillosos del món per la dona és Somàlia, on es practica l’
    ablació del clítoris al 95% de les nenes entre 4 i 11 anys.
    En el llibre “Nascudes per al plaer” de Mireia Darder també parla de les dones a l’
    India, Pakistan, Afganistan i la República del Congo.
    En tots aquests països i en molts d’altres les dones han patit i continuen patint.
    Si tornem a països occidentals la religió també va crear molts judicis i

culpabilitats.La por a ser jutjats limitava les llibertats i les dones estaven molt
condicionades per les seves creences.
En el segle XXI s’ha millorat en molts aspectes. Una de les veus que més ha
denunciat les conseqüències del patriarcat en la nostra societat ha estat Claudio
Naranjo, psiquiatre i doctor en educació.
Hi ha una evidència positiva de cara al futur:
Més llibertat, més moviments socials i activistes, més consciència i tolerància
(exemple es permet els matrimonis del mateix sexe).
També cal esmentar que quan es va castrar a les dones, en qualsevol dels nivells
artístic, cultural, musical o científic també va repercutir en els homes de forma que
no van poder gaudir de les seves creacions.
Alguns homes en aquesta cultura patriarcal poder haver-se sentit víctimes en sentir
que no eren o complien amb l’ideal d’home d’aquesta societat.
Confiem que en el món del futur hi hagi un equilibri tenint en compte que ni les
dones, ni els homes, ni la societat en conjunt podran avançar i sanar mentre un sexe
culpi a l’altre.