Com envoltar-nos d’una xarxa de bons tractes? Guió de Fina Trullàs per el punt de l’interrogant del 6 d’abril de 2021


Tenint cura del que fem i rebem dels altres.
Conviure ens ajuda a enriquir-nos, a créixer, a respectar-nos, ha desenvolupar la coherència.
La filosofia de drets i obligacions, saber donar i rebre seran les claus per establir una xarxa de
bons tractes.
Aquest procés s’inicia, de manera natural, a la infància, interactuant amb els nostres referents,
i a mida que anem ampliant el nostre entorn a altres grups de relació, anem enriquint la xarxa,
utilitzant les competències personals, tenint cura de les necessitats bàsiques, valorant els
factors contextuals, aprenent a tolerar a l’altre.
De vegades és més fàcil donar que demanar, quan necessitem de l’altre.
Sabem que sentim quan ens fan un regal, però hem parat atenció al plaer que proporciona el
fet de donar?
Perquè no fem possible que els altres puguin gaudir d’aquest plaer?
Els sentiments ens serveixen per detectar les nostres necessitats, son els nostres indicadors, si
els observem ens ajuden a actuar partint de les nostres expectatives.
Els sentiments ens ajuden a mantenir la xarxa de bons tractes que necessitem per viure el dia a
dia.
Com ajustem aquests sentiments en relació a l’altre?
Cal tenir consciència i escoltar les emocions que les relacions ens provoquen.
És important la sintonització psicobiològica, ens permet que la informació flueixi lliurement,
sense ella perdem la capacitat de comprensió i es fa difícil establir una bona xarxa.
Quina influència te l’apego en la creació de la xarxa de bons tractes?
Al llarg de la vida els nostres traumes o situacions no volgudes, no desitjades, no esperades,
ens dificulten la continuïtat del nostre aprenentatge, les bones relacions depenen de saber
trobar l’equilibri raonable entre identificar els nostres sentiments i a l’hora identificar els
sentiments dels altres, buscant el benefici de la xarxa de bons tractes, fent-nos valer de les
nostres habilitats i descobrint les habilitats de les persones que tenim al davant, acceptant el
que ens poden aportar de manera positiva, sense esperar allò que no ens poden oferir