Com a país hem d’invertir en
l’educació dels immigrants per
la seva reinserció?  Guió de Joan Peláez per el punt de l’interrogant del dia 14-1-2020

Primer de tot voldria exposar la complexitat que té el tema
de la reinserció i l’educació dels immigrants.
Tractar el tema de la immigració es complexe, ja que és un
tema molt controvertit. Hi ha gent que està a favor i gent que
està en contra. Intentaré exposar els pros i contres
respecte a la immigració.

Al llarg de les dues últimes dècades, Catalunya s’ha
consolidat com un dels principals receptors de fluxos
migratoris provinents de l’estranger, fins a aconseguir un
15,9% o mes de la seva població total. La integració social
de la població de nacionalitat estrangera a Catalunya ha
estat relacionat no només amb l’accés al mercat laboral i
els serveis, sinó amb l’escolarització de la població més
jove nouvinguda.
Els immigrants amb dos anys de residència podran obtenir
la renda garantida de ciutadania, valorada en 1.200 euros,
segons el compromís que ha signat la Generalitat amb els
promotors de la iniciativa legislativa popular que vol
impulsar-la.
La renda, que suposarà una despesa d’entre 500 i 600
milions d’euros anuals, s’aplicarà en un període transitori
de 3 anys, fins a arribar als 664 euros el 2020, el 100% de
l’Índex de Suficiència de Catalunya amb les sigles: IRSC.

Tots sabem les dificultats que té la gent d’aquí per obtenir
prestacions i ajudes. La polèmica està servida.

D’on s´han de treure els diners per a sostenir tot això quan
constantment sens diu que hi ha falta de diners?

A Catalunya cursen els seus estudis més de 160.000
escolars immigrants, el 13% del total d’alumnes, un
col·lectiu en nombre creixent i no sempre prou conegut.
Els alumnes immigrants tenen una major dificultat per a la
continuació dels seus estudis. I pel que fa a l’educació,
quan deixa de ser obligatòria abandonen els seus estudis,
amb les conseqüències que això comporta per al seu
desenvolupament personal i professional.
Els nens són especialment vulnerables. Per això és molt
important per als nens immigrants ser acceptats a les
escoles. Les famílies immigrants tindrien que implicar-se i
vetllar pel seu desenvolupament psicològic. Si els pares no
posen la seva part en aquest tema, es pot generar grans
problemes en el desenvolupament dels fills. Les famílies
dels immigrants solen tenir un nivell socioeconòmic més
baix que els nens del país d’acollida. Els professors han
d’estar més pendents d’ells per oferir-los l’ajuda que
necessitin i compensar la situació. Igualment els pares han
d’ensenyar als seus fills a conèixer i acceptar les persones i
cultures diferents.
Els menors si queden desprotegits, poden fomentar que
desenvolupin conductes delictives.
Les persones immigrants tenen la seva pròpia, llengua,
tradicions, religió i formes de comportar-se.

Algú a sentit a parlar del Pla Kalergi?
El Pla Kalergi: Consisteix amb unir a tots els països
d’Europa sota el domini d’una presumpta raça superior,
proclamant una desestabilització de la població Europea a
través del mestissatge i la multiculturalitat. L’autor d’aquest
pla, Kalergi, és conegut com el pare de l’actual Unió
Europea.

L’onada d’immigració, d’acord amb els nous estàndards
econòmics i la globalització, ja s’ha produït i no hi ha
intenció de rebutjar-la per part dels governs per molta crisi
que hi hagi.
Aquesta onada migratòria es disfressa de progrés, caritat,
humanisme, fraternitat, justícia social, igualtat, etc.

A Catalunya resideixen ciutadans de 177 nacionalitats
diferents. El col·lectiu marroquí lidera el rànquing de
nacionalitats amb més presència a Catalunya.
Els immigrants irregulars tenen dret a serveis i prestacions
socials bàsiques, dirigits a tota la població amb
independència de les seves característiques socials o
demogràfiques. Són el primer nivell d’atenció, com a
resposta propera davant qualsevol demanda o necessitat, i
els faciliten ajuntaments i comunitats autònomes per a
situacions d’emergència social. Són serveis i prestacions
socials bàsiques l’atenció social primària, l’atenció
domiciliària, de menjador, els centres oberts per a menors
de 18 anys i als ajuts d’urgència social.
Una persona en situació irregular pot empadronar-se en un
municipi i accedir així a l’assistència sanitària o
l’escolarització.

Les persones desplaçades suposen un repte pel país
d’acollida.

L’arribada de població poc qualificada i desesperada
perjudica la població nativa. Els empresaris opten pels
estrangers, els qui estan disposats a tot per aconseguir
ingressos miserables.
Ens agradaria una actitud d’integració per part dels
immigrants cosa que alguns visiblement no mostren i per
això part de la població veu la immigració amb recel.
Perquè hi han organitzacions molt poderoses que estan tan
interessades a fomentar la immigració sabent que els
recursos dels països són escassos?