LES RELACIONS TÒXIQUES

per Montse Macanàs

 

De la mateixa manera que hi ha persones tòxiques a la meva vida, jo mateix puc ser tòxic per algú altre?

La resposta és sí. Res no m’allibera de ser tòxic per algú donat que la toxicitat només l’aprecia qui la rep. I donat que a mi no m’agrada sentir-me o ser tòxic per ningú, m’estimo més definir aquest tipus de relacions com relacions no convenients perquè el fet que algú no em convingui a mi no vol dir que no pugui convenir a algú altre.

 

La persona és tòxica o el seu comportament, manera de fer o conducta són tòxics?

Per mi no hi ha males persones sinó decisions o conductes desafortunades. Ningú fa res gratuïtament, sempre hi ha una raó al darrere d’un comportament que podem o no compartir. Qui es comporta de manera no convenient vers nosaltres té les seves raons, sempre. Tot i que per mi no siguin adequades o no m’agradin o no les comparteixi, he de respectar-les de la mateixa manera que m’agrada que respectin les meves tot i que puguin ser equivocades.

 

Per aquest motiu, és important la comprensió vers l’altra persona, empatitzar amb ella i humanitzar-la, entenent per humanitzar que també té sentiments i emocions com nosaltres. Això no vol dir que, per aquest fet, hagi de continuar amb la relació si no vull, però, quan vist des d’aquest prisma la situació no és tan feixuga ni tan angoixosa.

 

On puc trobar aquest tipus de relacions?

Poden trobar-se en diferents àmbits: familiar, amistats (aquí inclouríem als coneguts), laboral.

 

Com distingeixo una relació convenient d’una que no ho és?

La relació convenient em fa sentir bé, còmode, valorat i estimat; no jutja; omple; escolta; suma; respiro al seu costat, m’inspira per créixer; soc jo mateix.

 

Quin és el motiu pel qual puc trobar-me dins d’una relació no convenient per mi?

És molt important ser conscients que aquesta relació existeix perquè jo la permeto. No es tracta d’una permissió conscient, però fins que no m’adoni d’aquest fet, no me’n podré desprendre.

 

Quina és la lectura positiva, que hi és, de la meva relació amb algú poc convenient?

Primer de tot, i sempre des de la consciència, em fa adonar que alguna cosa dins meu no rutlla, és a dir, em fa plantejar el motiu pel qual m’entesto en seguir mantenint aquesta relació o, dit d’una altra manera, perquè no puc acabar amb ella. Com en tota relació de dependència, aquesta persona està omplint un buit que hi ha dins meu. La seva presència em mostra aquelles parts meves que caldria enfortir, treballar, millorar o modificar.

 

Un exemple podria ser dir PROU. Aquest prou no cal que sigui verbalitzat, sinó que es tracta d’un prou que sorgeix d’un compromís amb mi mateix per canviar la relació o per deixar-la anar.

 

Què és el puc fer per deixar anar o canviar aquest tipus de relació?

Estimar-me, valorar-me, mantenir un compromís amb mi mateix, comprendre el que està passant, valorar les relacions i les persones que hi ha a la meva vida, respectar, acceptar malgrat no comparteixi, creure i confiar en mi, crear i prendre el timó de la meva vida, perdonar, agrair. I paral·lelament, posar LÍMITS, aprendre a dir NO, aprendre a dir PROU, parlar i actuar de manera amorosa i respectuosa, demanar ajuda a algú si cal per tal que m’acompanyi en el procés.

 

No es tracta només d’allunyar la persona no convenient, sinó d’abraçar-la com a sinònim d’acceptació, respectar-la i, des de la comprensió, decidir conscientment que vull canviar la meva relació amb ella ja sigui per continuar-la de manera diferent o per acabar-la. Quan prenc aquesta decisió interna des del cor és quan els canvis són possibles. Ja no estic en la mateixa vibració que aquella persona per tant l’atracció no és la mateixa.

 

No oblidem que jo canvio la meva energia però ella potser no. Segurament seguirà intentant estar present a la meva vida d’una manera o d’una altra, però si soc ferm en la meva decisió i actuo en conseqüència de manera respectuosa i amorosa, a la llarga acabarà marxant o no fent-me cas. Tampoc hem d’obviar que hi ha casos en què potser em caldrà ajuda externa, el quid de la qüestió es troba llavors en què jo estigui prou fort per demanar aquesta ajuda sense sentir-me malament, o en què no demani l’ajuda des de la feblesa o la por sinó que ho faci des de la convicció interna de què la necessito.