Observant, el que si és cert és que tenim la possibilitat de créixer de moltes maneres.

Sempre serà aquella opció en què cadascú haurà triat per sentir-se més bé en si mateix, lliurament i sense caure en la influència mediàtica del que ens marquen de com hem de ser i del factor de creixement per tal de no sentir-nos anul·lats.

  • A nivell biològic ens fa créixer tot allò que ens anem aportant en l’alimentació, en l’exercici físic,… tot un conjunt d’aportacions que ens anem fent per esdevenir a ser en allò que intuïm del nostre ésser. Ens cuidem corporalment. El cos és important, tant que és la nostra manera més empírica de demostrar tot allò que ens ha fet créixer.
  • També a nivell intel·lectual creixem a mesura en què anem creixent evolutivament; la comprensió dels primers anys no tenen a veure en res en la comprensió de quan som adults, però sí que a mesura que de petits ens anem formant, serà l’expansió de tot allò que haurem après.

La família, l’educació rebuda que se’ns va ensenyant i assimilant, el món de les idees es va consolidant i en el moment donat mirem de posar ordre en totes les peces rebudes que se’ns han donat, i com si d’una trenca closques es tractés, anem ajuntant les peces per trobar en tot plegat un sentit, el Sentit de la Vida. El propòsit és de fer encaixar totes les peces perquè ens sabem que si les conjuntem bé, això ens farà feliços del tot, estarem realitzats. Conjuntarem la part intel·lectual amb el moviment del cos.

  • Amb tot, aquí no s’acaba, penso que el que ens fa créixer de veritat i com a persones humanes és la que cada u personalment veu en el seu interior, una força, una essència única, personal, que és el que de veritat el fa moure. Aquesta essència cada u la tria i serà la voluntat que el conduirà en sentir-se lliure de veritat. Crec que aquesta manera de créixer és la més important, puix és la que anirem desenvolupant tot al llarg de la vida, car és una visió de gran amplitud i d’una gran llargària. D’aquí creix el poder d’escollir de cada persona, i si escull d’aquest espai sap que tasta la Felicitat del propi ésser.

Quan naixem venim per aprendre dins d’aquesta gran universitat que és la terra. Escoltem i Observem tot allò que ens dóna la capacitat de poder escollir. Podem triar tot allò que més ens convé o no. Aquí comença la pròpia llibertat.

Després amb tot el que s’ha escollit podem projectar allò que el nostre ésser ha vingut a fer.

Amb tot, per esdevenir sabem que cal fer interiorment una purga, dissipar pors, fer neteja.
Serà el pensament, la paraula i en l’acció que trobarem el nostre ben fer, la nostra Unitat per esdevenir persones humanes. I serà la formula més empírica de formar part d’aquesta UNITAT total.
Aquesta manera d’haver-hi trobat la nostra identitat ens farà entendre que tot i començant per nosaltres mateixos, ens mou un motor Únic, que és l’Amor. Des de l’inici de la nostra existència, la nostra vinguda, la nostra estada, tot és un acte d’Amor; primer en el despertar d’un mateix en adonar-se i després en poder realitzar i ser presència d’aquest Amor que a tots ens uneix i que ens cal compartir.

Això, penso que és el que ens fa créixer!