El Nadal és una època que es caracteritza per les reunions familiars, dinars interminables i retrobaments amb persones que estimes. Són uns dies on s´accentuen les mostres d´amor i l´amistat, entre d´altres. És per això que el Nadal és un dels moments més difícils per a les persones que han perdut un ésser estimat perquè es fa més evident que mai ,el buit que ha deixat la persona que ja no hi és. És molt difícil seure a taula quan hi ha una cadira buida.
Què fer? Com es pot viure aquests dies quan tens tant dolor? Inevitablement sorgeixen pensaments de voler fugir ben lluny o adormir-se fins que tot hagués passat .Però això no soluciona res, sinó que ho empitjora. El dolor et troba encara que marxis ben lluny o vulguis girar-li l´esquena. Tard o d´hora sortirà.
No hi ha fórmules màgiques però si ,uns ingredients imprescindibles per què es visquin aquests dies de la millor manera possible.
L´acceptació del dolor és el primes pas, és a dir, donar-te permís per connectar-te amb el dolor de la pèrdua.
Introspecció, és a dir, mirar dins teu per veure que és el que necessites realment en cada moment i tenir el valor de comunicar-ho al teu entorn.
Intimitat, per poder estar amb un mateix.
Autenticitat que et porta a ser fidel a un mateix.
Estimar-se un mateix. És la clau per superar el procés de dol.
Responsabilitat envers els nostres pensaments i emocions.
Dit així pot semblar frívol però cal remarcar que és unes de les experiències més dures per les que passa una persona. Però malgrat tot viure el Nadal sense la persona que estimes t´obre la possibilitat de transformar amb amor, la teva pèrdua en guany.
Bon Nadal.
Ana Solanes.
